Temps verbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
fvdv |
m Revertides les edicions de 85.50.65.131. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 12:
*'''[[Participi]]''': gramaticalment equivalent a un adjectiu, moltes vegades, és la forma que apareix en la major part dels temps compostos. El participi mateix no té una forma composta, i es caracteritza, com l'adjectiu, per tenir flexió nominal (de gènere i nombre): ''aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes''. Concorda amb el complement directe en el cas que aquest vagi expressat per un pronom definit: ''el, la, els i les'' (''l'he sentida, els he portats, les he escrites'').
===
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (''canto, menges...''). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal. La desinència de la primera persona del singular varia segons dialectes: en català central, nord-occidental i valencià de trancisió es fa amb -o (''penso, compro, menjo, sento''...); en castellonenc, valencià apitxat, valencià meridional i valencià alacantí es fa amb -e o amb morfema zero (''pense, compre, menge, sent...''); als parlars baleàrics es fa amb morfema zero (''pens, compr, menj, sent...'') i al català septentrional es fa amb la desinència -i (''pensi, compri, mengi, senti...''). Totes aquestes variants són normatives.
*'''[[Imperfet d'indicatiu|Imperfet]]''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (''volia, ballaven....''). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Passat simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet simple'''''): indica accions ja finalitzades. Actualment té un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (''féu, digué....''). És el temps que acumula més irregularitats. En valencià aptixat és perfectament viu, sovint preferible a la forma perifràstica. Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
*'''Futur simple''': es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (''cantaré, domiran...''). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
*'''Condicional simple''': Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint se'l denomina '''''futur hipotètic'''''. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (''cantaria, dormiríem...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
==== Compostos ====
| |||