Revisió del 08:18, 7 maig 2018 modifica Isidre blanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 94.368 edits desambiguo ← Edició anterior		Revisió del 22:44, 12 maig 2018 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Polyhymnia, Muse of Eloquence - Charles Meynier.jpg\|thumb\|La [[muses\|musa]] grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, [[Polímnia]]]] La '''retòrica''' o '''eloqüència''' és «l'[[art]] de [[parla]]r bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la [[~~persuadir\|~~persuasió]], normalment mitjançant l'ús de la [[paraula]]. El mot en català prové del [[grec antic]] ῥητορικὴ τέχνη ''rhêtorikề [tékhnê]'', que significa [[tècnica]] i [[art]] [[oratòria\|oratori]]. La retòrica, la [[dialèctica]] i la [[gramàtica]] constitueixen el [[trivi]], que forma amb el [[quadrivi]] les [[set arts liberals]] de la [[cultura]] [[Occident\|occidental]]. A l'[[Edat Antiga]] i l'[[edat mitjana]], la retòrica estava enfocada en la persuasió en els contextos públics i polítics, així com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en [[Societat oberta\|societats obertes]] i [[democràtiques]], els drets d'[[Llibertat d'expressió \|expressió]], de lliure reunió i els drets polítics d'una part de la població. El concepte de retòrica ha variat durant els 2500 anys d'existència de la paraula. Fins als nostres dies, la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pràctica de la persuasió sigui quin sigui el [[mitjà de comunicació]], però utilitzant el [[llenguatge]] [[llenguatge verbal\|verbal]]. Els termes «retòrica» o «[[sofisme]]» s'utilitzen sovint en sentit pejoratiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la [[informació]] de la [[desinformació]], de la [[propaganda]], fins i tot per qualificar de dubtós un [[discurs]] pseudo-[[argument]]atiu. Sigui quin sigui, així com l'art de la persuasió, la retòrica continua jugant un rol important dins la vida pública contemporània. Línia 7: Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al [[espectador\|públic]]. ~~==Etimologia==~~ ~~El mot en català prové del [[grec antic]] ῥητορικὴ τέχνη ''rhêtorikề [tékhnê]'', que significa [[tècnica]] i [[art]] [[oratòria\|oratori]].~~ == Història == Linha 17 ⟶ 14: Al llarg de la història hem observat uns canvis, per exemple en l'edat mitjana s'elaboraven text retòrics per als estudis universitaris, en canvi, al renaixement la retòrica va degenerar cap a un discurs més elaborat però buit de contingut. Els [[campa]] tenen l'art de la retòrica avançat al nivell similar al de l'antiga Grècia i antiga Roma, tal com notà Gerald Weiss a la dècada del 1970.{{sfn\|Harris\|1990\|p=491}} A l'edat contemporània es troba en l'[[~~assaig~~Assaig (literatura)\|assajos]], on s'exposen les reflexions que l'autor es fa sobre alguna qüestió. Existeix també el periodisme d'opinió; que poden ser articles d'opinió o columnes a revistes o diaris. ==Objectiu== [[Fitxer:PRESS CONFERENCE MERKEL-HOLLANDE - BRATISLAVA SUMMIT 16. SEPTEMBER 2016 (29098065034).jpg\|esquerra\|thumb\|La retòrica i la persuasió ha estat la principal eina de que disposen els dirigents polítics per a justificar les seves decisions en polítiques públiques, però actualment sembla que aquest mètode pot estar en crisi.]] L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la [[Poètica (disciplina)\|poètica]]. La situació de [[comunicació]] influeix molt directament sobre el [[text]] retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el [[context]] que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases: La producció (''productio'') en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants; la disposició (''dispositio'') o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al [[espectador\|públic]]; i la comunicació (''elocutio'') oral o escrita. En aquesta darrera fase es decideixen els [[mecanisme]]s lingüístics, com la claredat, la correcció lingüística, elegància de l'[[estil artístic\|estil]] i l'elaboració [[art]]ística del llenguatge. ==Estructura d'un text retòric== Linha 30 ⟶ 27: ==Gèneres retòrics== [[Fitxer:Tribunal de Juicio Oral en lo Penal de Chile.PNG\|esquerra\|thumb\|Retòrica oral en un tribunal judicial]] La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral: * [[demostració\|Demostratiu]]; destaca les [[atribut\|qualitats]] positives o negatives d'un objecte o fet. L'orador és individual i no hi ha rèplica. L'oient no ha de prendre una [[decisió]] a partir del missatge que sent. Linha 37 ⟶ 34: ==Artificis retòrics== [[Fitxer:Theater-Adieu-1.jpg\|thumb\|Els artificis retòrics es poden usar per a la persuasió [[~~negoci~~comerç\|comercial]] o [[política]], o amb un objectiu més artístic, com al [[teatre]] o la [[literatura]]]] Els artificis retòrics són: la [[pregunta retòrica]]{{sfn\|Harris\|1990\|p=491}}, la iteració o [[efecte per repetició]] {{sfn\|Harris\|1990\|pp=491-492}}, la [[metàfora]], l'[[antítesi]], l'[[apel·lació a l'evidència]] i l'[[apel·lació a l'autoritat]].{{sfn\|Harris\|1990\|p=492}} Linha 51 ⟶ 48: == Enllaços externs == {{Projectes germans \| Commons= \|Commonscat= \|Viccionari= retòrica\|Viquidites= \|Viquiespècies= \|Viquillibres= \|Viquinotícies= \| Viquitexts= \|Viquiversitat= \|Wikivoyage= }} ~~{{commonscat}}~~ * http://www.criticalthinking.org * http://rhetoricafrica.org Linha 57 ⟶ 54: {{Autoritat}} ~~{{Viccionari-lateral\|retòrica}}~~ {{ORDENA:Retorica}}

Retòrica: diferència entre les revisions