Revisió del 00:17, 5 nov 2017 modifica Misterspritz (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.003 edits m + enllaços Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 09:30, 13 maig 2018 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m →‎Biografia Edició següent →
Línia 13: Llavors Murshid Kuli Khan Ostadjlu va sondejar a altres [[Amir\|amirs]] de Qazwin per veure el suport que tindria Abbas, al que tenia en el seu poder, i que sempre havia estat afavorit pels ustadjlu i shamlus. Els amirs en general li van donar suport. Murshid estava considerant de marxar cap a Qazwin per proclamar a Abbas quan es va produir una invasió del Khurasan (que des del 1585/1586 dominava Murshid) per part dels uzbeks (desembre del 1587). Pensant que podia perdre el Khurasan i quedar-se sense cap domini, Murshid no va defensar el territori i va marxar cap a [[Qazwin]] per proclamar a Abbas; pel camí es va assegurar el suport dels torkmans de Semnan, Kashan i [[Hamadan]], dels afshars de [[Yadz]], [[Abarkuh]] i [[Kerman]] i dels dhu l-kadars de [[Fars]]; va arribar a Qazwin on es va produir una manifestació popular en favor d'Abbas. L'[[1 d'octubre]] de [[1588]] Sultà Muhammad Shah va entregar al seu fill (17 anys) les insígnies de la reialesa, i fou coronat. Murshid fou nomenat ''wakil-i diwan-i ali'' el que el convertia en el segon poder de [[Pèrsia]]. Abbas pensava secretament eliminar el poder dels kizilbaixi, però aquestos eren la força de l'exèrcit persa, i per això va ordenar formar un nou exèrcit reclutat entre els ''golaman-e kassa-ye sarifa'' ("servidors de la corona") coneguts com els ghulam o golams (golam = jove, servidor, esclau) dels quals molts eren [[georgians]], [[~~Armenia\|~~armenis]] i circassians cristians capturats en les expedicions safàvides al [[Caucas]] (alguns georgians eren voluntaris) i s'havien convertit a l'islam sent entrenats pel servei de al corona. La lleialtat dels golams era al xa i no a la tribu. Un [[golam]], Allahverdi Khan, va acceptar matar Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poderós. Progressivament els golams van substituir als kizilbaixis. El nou exèrcit plantejava però problemes: els kizilbaixis estaven manats per caps tribals que eren governadors de província i utilitzaven les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves províncies com a terres de la corona per mantenir al seu exèrcit. La influència dels golams es va accentuar: el ''qollar-aqasi'' (comandant dels regiments de golams), i el ''tofangci-aqasi'' (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals càrrecs de l'estat; el ''amir al-omara'' (comandant en cap dels kizilbaixis) en canvi, va perdre importància fins a desaparèixer, quedant només el ''qurci-basi'', el comandant de les forces kizilbaixis que restaven. Abbas va crear el càrrec de ''sardar-i lashkar'' (comandant en cap de l'exèrcit) que va donar al georgià Allahverdī Khan. Després es va crear el títol de ''sepahsalar'' (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El càrrec de ''wakil'' va desaparèixer mentre es reforçava el de visir (cap de l'administració).

Abbas I el Gran: diferència entre les revisions