Fernando Gómez de Butrón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula biografia militar |data_naixement = 1770 |lloc_naixement= San Cebrián de Castro |data_defuncio= {{data defunció i edat|1852|7|15|1770|1|...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
|predecessor = [[Francisco Javier de Oms y de Santa Pau]]
|successor = [[Antoine Rotten]]
| carrec3 = [[Senat d'Espanya|Senador]] vitalici
| escut_carrec3= Escudo_del_Senado_de_España.svg
| inici3 = [[17 d'agost]] de [[1847]]
| final3 = [[15 de juliol]] de [[1852]]
|premis = [[Orde de Sant Hermenegild]]
}}
'''Fernando Gómez de Butrón''' ([[San Cebrián de Castro]], [[província de Zamora]], [[1770]] - [[Burgos]], [[15 de juliol]] de [[1852]]) fou un militar espanyol, [[Capità general de Catalunya]] durant el [[trienni liberal]].
== Biografia ==
En 1786 va ingressar a la [[guàrdia de corps]], i va lluitar al front de [[Guipúscoa]] en la [[Guerra Gran]] (1794-1795) i a la [[guerra de les Taronges]] (1801). Durant el [[motí d'Aranjuez]] era ajudant del marquès de Castelar. Amic personal de [[José de Palafox y Melci]], en començar la [[guerra del francès]] el va acompanyar al [[setge de Saragossa]], on va ascendir a coronel d'[[hússar]]s i a mariscal de camp en 1809. Fet presoner pels francesos, fou conduït a França però l'abril de 1809 aconsegueix fugar-se i arriba a [[Sevilla]], on es reincorpora al combat. En 1811 va participar en la [[batalla de Talavera de la Reina]] i fou nomenat Inspector general de les tropes de l'Exèrcit de l'Esquerra.<ref>[http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=gomez-de-butron-fernando GÓMEZ DE BUTRON, FERNANDO] a mcnbiografias</ref> En 1814 fou nomenat comandant militar de Ceuta, però poc després [[Ferran VII d'Espanya]] el va destituir i marxà cap a l'exili.
Després del [[pronunciament]] de [[Rafael del Riego]] va tornar a Espanya. De 1820 a 1822 fou comandant militar i polític de [[Ceuta]]. De 1822 a abril de 1823 fou nomenat [[Capità general de Catalunya]] president de la [[Diputació de Barcelona]]. Es va enfrontar amb les seves tropes als [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], fou fet presoner i es va exiliar a [[Londres]], on hi va formar part de la Junta Revolucionària. A la mort de [[Ferran VII d'Espanya]] en 1833 va tornar a Espanya, fou reuabilitat i fou nomenat Comandant general de [[Guipúscoa]] i de Zamora. En 1836 fou nomenat Capità general d'[[Extremadura]], i de 1837 a 1839 fou comandant del [[camp de Gibraltar]]. L'octubre de 1841 fou nomenat President del [[Consell de Guerra]] Permanent d'oficials generals. En 1843 fou escollit senador per [[Màlaga]] i Inspector general de Cavalleria. En 1847 fou nomenat senador vitalici.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1246 Fitxa del Senat]</ref>
== Referències ==
| |||