La casa de Bernarda Alba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
|||
Línia 2:
'''''La casa de Bernarda Alba''''' és una obra de teatre en tres actes de l'aclamat [[escriptor]] [[espanya|espanyol]] [[Federico García Lorca]], escrita el [[1936]], poc abans la seva execució. Es va estrenar a [[Buenos Aires]], [[Argentina]] el [[1945]].
L'obra és considerada per alguns crítics com una [[tragèdia]], i per uns altres com un [[drama]], seguint l'opinió del mateix autor. Molts han opinat que és la culminació d'un llarg procés evolutiu del dramaturg, des del modernisme al
Possiblement, les frases que millor aclareixen la seva idea sobre el teatre són aquestes, formulades el [[1936]] quan llegia als seus coneguts La Casa de Bernarda Alba: ''El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.''
Línia 45:
* La sensualitat
* L'odi
* L'enveja: es pot observar, sobretot, en la relació entre les germanes. Angustias, per ser filla d'un home amb diners, és l'hereva de la fortuna familiar i, per això, la requerida per Pepe el Romà com dona. Tant Martirio com Adela pugnen contínuament pels favors de Pepe el
* La injustícia amb les dones en un món d'homes. Les freqüents al·lusions per part de totes les habitants de la casa a la "forma de fer de les dones" posen en rellevància no només la moral de l'època, sinó també l'opinió de l'autor sobre el tema. Adela posarà sempre el tint de la crítica, al·ludint a la repressió i a la necessitat de trencar el jou social.
* La hipocresia social també es veu bastant clara a l'obra.
| |||