Trillà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 24:
El petit poble de Trillà es troba a 412 m d'altitud, al centre del terme, prop del '''rec de La Lhèbre''', que s'uneix a l'Adasig prop de la seva confluència amb l'Aglí. ës format per un escàs nombre de cases presidides per l'''església parroquial'', avui dedicada a '''Santa Maria''', amb façana molt simple i campanaret d'espadanya.
Hi ha dos dòlmens coneguts en el territori de Trillà, un força ben conservat i molt espectacular, al lloc dit '''Taupèls''', a l'extrem NE del terme (prop del límit amb Ansinyà), i l'altre al lloc dit '''Los Apostadors'''.
== El terme ==
El terme municipal de Trillà, de 8,96 km² d'extensió, s'estén a la dreta de l'Aglí, prop de la seva confluència amb l'Adasig. Comprèn el poble de Trillà, únic nucli de població del municipi i limita amb eles termes d'Ansinyà (N), Caramany (E), Trevillac (S), Pesillà de Conflent (W) i Felluns (NW). Una carretera local el comunica amb la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada (que passa per Ansinyà), i amb Trevillac.
== El territori ==
Un petit sector de l'Adasig marca el límit NW del terme, i un altre petit sector de l'Aglí, el NE, i les alçades màximes se situen a migdia (804 m entre el coll de Sant Joan i el serrat d'Espinet) a la cresta del [[sinclinal]] enlairat de Boissavila, que separa les aigües de l'Aglí de la Tet. Pel seu gran vessant, cobert d'alzines i roures a la part més alta i a l'obac ('''La Devesa, La Font del Llop, La Comba Negra''') baixen petits torrents tributaris de l'Adasig i de l'Aglí, Els lloms més o menys planers del sector septentrional són dins els granits del massís de l'Aglí, amb boscs i bosquines d'alzines cap a l'est i cap a les valls encaixades i vinyer als replans propers al poble i al '''Rocatàs'''.
== L'agricultura ==
La superfície agrícola es limita a 131 ha (en una dotzena d'explotacions) destinades bàsicament a la vinya (128 ha, de les quals poc més d'un centenar tenen denominació d'origen controlada i una vintena i escacs d'altres vins); hi ha molt petites extensions d'hortalisses, arbres fruiters i farratges i el cens ramader és nul. Com a la majoria de pobles d'aquestes comarques, hi ha una petita cooperativa amb menys de 8.000 hl de capacitat.
 
== Cantó n.º 15 ==
Actualment, juntament amb les viles catalanes d'[[Estagell]], [[Ribesaltes]] i [[Salses]] i les occitanes de [[Sant Pau de Fenollet]] i [[Sornià]] i [[la Tor de França]], a més dels pobles catalans d'[[Arboçols]] i [[Tarerac]], de la comarca del [[Conflent]], i [[les Cases de Pena]], [[Espirà de l'Aglí]], [[Montner]], [[Òpol i Perellós]], [[Talteüll]] i [[Vingrau]], de la del [[Rosselló]], i dels occitans d'[[Ansinyà]], [[Bellestar (Fenolleda)|Bellestar]], [[Campossí]], [[Caramany]], [[Cassanyes]], [[Caudiers de Fenollet]], [[Centernac]], [[L'Esquerda (Fenolleda)|l'Esquerda]], [[Felluns]], [[Fenollet]], [[Fossa (Fenolleda)|Fossa]], [[Lançac]], [[Maurí]], [[Pesillà de Conflent]], [[Planeses]], [[Prats de Sornià]], [[Prunyanes]], [[Rasigueres]], [[Rebollet]], [[Sant Martí de Fenollet]], [[Trevillac]], [[Virà]] i [[el Viver]] forma part del cantó número 15, de la Vall de l'Aglí (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ribesaltes.