Tercera Guerra Civil Romana: diferència entre les revisions

|nom = Tercera Guerra Civil romanaRomana

|resultat = Victòria d'[[Octavi]], [[Marc Antoni]] i [[Lèpid el triumvir]].

La '''Tercera Guerra Civil romanaRomana''' és la fase defou la [[Guerraguerra Civil romana]] directamentdesencadenada posteriorarran ade l'[[assassinat de Juli Cèsar]] (44 aC).

A la mort de [[Juli Cèsar]], [[Marc Antoni]] havia aconseguit el lideratge del partit de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i fins llavors havia mantengut el bàndol dels ''[[liberatores]]'' i el d'[[Octavi]] allunyats del poder. Però Antoni havia perdut la confiança del senat[[Senat romà]], i mentre estava lluitant a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]] l'any [[43 aC]] contra [[Dècim Juni Brutus|Dècim BrutusBrut]] per aconseguir el control de les tropes de la província, el senatSenat envià els dos cònsols, [[Aule Hirti|Hirci]] i [[Gai Vibi Pansa|Pansa]], a reforçar les tropes de BrutusBrut, que estava patint un setge a Mòdena. Octavi, amb un exèrcit que havia reclutat a [[Itàlia]] amb [[veterà|veterans]] de Cèsar, s'uní a aquests dos i finalment derrotaren l'exèrcit d'Antoni a la Batalla[[Guerra de Mutina|Batalla de Mutina]]. Però tot i la victòria, els cònsols Hirci i Pansa moriren a la batalla, de manera que quedà un buit de poder que Octavi volia aprofitar.

En efecte, Octavi marxà amb les seves legions sobre Roma i obligà el senat a elegir-lo com a [[cònsol]], el [[19 d'agost]] de l'any 43 aC, mentre Antoni recomponia el seu exèrcit. Mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com el "venjador" del seu pare adoptiu i reprimia totalment el bàndol dels ''liberatores'' (amb qui s'havia aliat per vèncer Antoni), canviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del [[partit dels ''populars''popular]], el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] de l'any [[60 aC]], Octavi, Antoni i el cap dels genets [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un [[Segon Triumvirat]], la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, [[Clòdia (promesa d'August)|Clòdia]].

Els hereus polítics de Cèsar, [[Marc Antoni]] i [[Octavià]] perseguiren als ''liberatores'', complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la [[batalla de Filipos]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rollin |nom=Charles |cognom2=Crevier |nom2=Jean Baptiste Louis |títol=The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium |url=http://books.google.cat/books?id=LJyfDHgMS4YC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=Battle+of+Philippi&source=bl&ots=-mfvoqfXbP&sig=avxt9SOkhkjyLy0BSp_aFQeuT7Y&hl=ca&sa=X&ei=bboiUL6zIdSYhQfMpoAo&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Battle%20of%20Philippi&f=false |llengua=anglès |editorial=J. and P. Knapton |data=1750 |pàgines=p.114 |isbn= }}</ref> en la que moriren [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]].

Després de la victòria d'[[Octavi]] sobre [[Marc Antoni]] i el [[Egipte Ptolemaic|regne hel·lenístic d'Egipte]], la República es va annexionar ''de facto'' les riques terres d'Egipte. No obstant això, la nova possessió no va ser inclosa dins el sistema regular de govern de les províncies, ja que va ser convertida en una propietat personal de l'emperador, i com a tal, llegablelegable als seus successors.

L'any 27 aC es va establir una ficció de normalitat política a Roma i el Senat li va atorgar a [[Octavi]] el títol d'd’''Imperator Caesar Augustus''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Suetoni |nom= Gai |enllaçautor=Suetoni |cognom2=Osgood |nom2=Josiah |títol=A Suetonius Reader: Selections from the Lives of the Caesars and the Life of Horace |url=http://books.google.cat/books?id=7BbB62S8nPkC&pg=PR32&lpg=PR32&dq=Imperator+Caesar+Augustus+27&source=bl&ots=4UWNklMG1I&sig=b6Pdr0P9LBVdAZAkLC4z7xgN5_s&hl=ca&sa=X&ei=LA0kUKmhEZCJhQfrlYGYAQ&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Imperator%20Caesar%20Augustus%2027&f=false |llengua=anglès |editorial=Bolchazy-Carducci Publishers |data=2011 |pàgines=p. xxxii |isbn=0865167168 }}</ref>

== Referències Notes==