Senat Romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.170.168.61. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 10:
Els primers senadors eren els ''patres'', els caps de família romans (senat ve de ''senex'', «ancià»). Es creu que al primer senat, suposadament fundat per [[Ròmul i Rem|Ròmul]], primer en foren 100 i més tard un nombre més gran.
Amb la [[República Romana|República]] el Senat va variar la seva composició. Inicialment estava format per tres-cents membres de la noblesa (tots els senadors, llevat d'algun cas excepcional eren [[patricis]]), però després es van reservar cent seixanta-quatre places als [[plebeus]] o nous admesos (''
Les lleis de [[
Els senadors eren consuetudinàriament vitalicis, però el costum va derivar en llei per als patricis. Com el Senat representava la noblesa patrícia però hi havia membres plebeus, es va relegar els plebeus dins el Senat a un paper secundari. Si algú s'oposava, en les revisions quadriennals de senadors que efectuaven els cònsols, podien ser eliminats. A més a més, els plebeus que entraven al senat no ho feien generalment per mèrits, sinó per riquesa, i els seus interessos de classe eren coincidents amb els de la noblesa patrícia.
Es distingien entre els
Amb l'ampliació de l'
El [[123 aC]] els edils de Roma que deixaven el càrrec foren inclosos com a senadors i al segle següent, amb [[Sul·la]], també els
Ser senador implicava l'elecció per les magistratures i per tanta una certa popularitat. A més, per ser senador s'exigia una riquesa determinada que havia de provenir de l'agricultura (no era vàlida la riquesa que venia del comerç, considerat un mitjà de vida poc ètic). El [[segle II aC]] les famílies senatorials preferien casar els seus fills i filles amb nois i noies de les millors famílies de Roma, que solien ser també senatorials i riques, i algunes eren de la classe dels [[cavaller romà|cavallers]].
Línia 27:
La dictadura de [[Sul·la]] va resoldre el problema donant tot el poder al senat i abolint els drets dels comicis i dels tribuns, i en compensació va permetre a la classe dels cavallers, que estava per sota de la classe senatorial, entrar al senat. Així es va arribar a 600 senadors.
Però el sistema no es va mantenir després de Sul·la. [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[
Cèsar va governar com a [[dictador romà|dictador]] perpetu. Per aconseguir un senat fidel va perdonar antics enemics i va arribar a tenir un senat de 900 membres, alguns d'ells fins i tot van comprar el càrrec. El [[44 aC]] fou assassinat i la guerra va tornar a esclatar i els senadors van proposar el restabliment de la república.
El [[partit popular]] de Cèsar, dirigit ara per [[Marc Antoni]], tenia força militar, però el senatorial era dirigit per Marc
El triumvirat fou reconegut per l'assemblea popular (''Lex Titia'' de novembre del [[43 aC]]). Després de la derrota dels defensors del Senat dirigits per [[Sext Pompeu]] a Sicília ([[36 aC]]) Octavi es va girar contra Lèpid i el va deposar. L'enfrontament amb Marc Antoni era inevitable; Antoni governava l'Orient i s'havia aparellat amb la reina [[Cleòpatra VII]] i ambdós foren finalment derrotats el 31 aC a [[Àccium]]. Octavi va agafar el títol d'[[august]] (l'exaltat) i ''princeps'' (primer senador) i va repartir el poder amb el senat assignant a aquest una part de les províncies (conservant però les que tenien legions).
Línia 37:
August va fer neteja del senat i els senadors més indignes foren expulsats. El senat va disposar d'alguns poders, com el nomenament dels governadors de les seves províncies o l'administració del tresor (''aerarium''). A la mort d'August, el [[14]] dC, el senat va confirmar al successor. Alguns emperadors van mantenir bones relacions i altres no tan bones. [[Neró]] i [[Domicià]] per exemple es van enfrontar al senat i van acabar enderrocats. [[Cal·lígula]] els va mantenir terroritzats.
El senat va anar canviat la seva naturalesa. Fins a [[Tiberi]] tots els seus membres foren italians. Amb [[Claudi]] van entrar alguns [[gals]]. Més tard els emperadors van nomenar senadors i ho van fer amb antics magistrats de qualsevol part de l'
Les invasions germàniques en el regnat de Marc Aureli van incrementar el poder d'oficials militars del rang dels cavallers i van fer disminuir el dels governadors nomenats pel senat. Cada vegada més els emperadors van buscar el suport d'aquesta classe i això fou decisiu en la pèrdua del poder dels senadors. Encara que [[Còmmode]], que havia buscat suport dels cavallers, fou assassinat el [[192]], el seu successor [[Septimi Sever]] va seguir la mateixa política.
A partir de [[Dioclecià]] el càrrec de senador fou un títol merament honorífic. Com que el
== Funcions ==
| |||