Història universal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 84.78.18.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Història universal}}
La '''història universal'''<ref>Williams, H. S. (1904). The historians' history of the world; una obra que tracta de l'aparició i el desenvolupament de les nacions, enregistrades per més de dos mil dels grans escriptors de totes les èpoques. Nova York: The Outlook Company</ref><ref>Blainey, Geoffery (2000). ''A Short History Of The World''. Penguin Books, Victoria. ISBN 0-670-88036-1</ref><ref>Gombricth, Ernst H. ''A Little History of the World''. Yale. UK and USA, 2005.</ref> és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'[[Humà|ésser humà]], des de l'aparició dels primers [[Homínid|homínids]] fins a l'actualitat. Aquesta [[història]] està marcada tant per una successió gradual de descobertes i nous [[invents]], com per desenvolupaments més accelerats lligats a canvis de [[paradigma]] i a períodes [[revolucionaris]], que han fet possible l'evolució material, social i espiritual de la [[humanitat]].
En la [[història registrada]], i en oposició a la [[prehistòria]], cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la [[Terra]]: la invenció de l'[[escriptura]]. Aquest fet ha fet possible l'existència d'un mitjà per difondre i preservar de manera més duradora el [[coneixement]] adquirit.<ref>D'acord amb l'''Encyclopedia Americana'', 1986 ed., vol. 29, pàg. 558, "''L'escriptura dóna permanència al coneixement dels homes i els permet comunicar-se a grans distàncies…. Sense l'art de l'escriptura no seria possible l'existència de la complexa societat d'una gran civilització.''" {{en}}</ref><ref name="WebsterWH">Webster, H. (1921). [http://books.google.cat/books?id=cboXAAAAIAAJ World history]. Boston: D.C. Heath. [http://books.google.cat/books?id=cboXAAAAIAAJ&pg=PR5&pg=PA27 Pàgina 27].</ref> L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparició de l'[[agricultura]],<ref>Bellwood, Peter. (2004). ''First Farmers: The Origins of Agricultural Societies''. Blackwell Publishers. ISBN 0-631-20566-7</ref><ref>Cohen, Mark Nathan (1977). ''The Food Crisis in Prehistory: Overpopulation and the Origins of Agriculture''. New Haven i Londres: Yale University Press. ISBN 0-300-02016-3.</ref> del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparició del [[comerç]].
Les primeres grans [[civilitzacions]] es van desenvolupar a les vores de grans rius. Una de les primeres a aparèixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la dels [[sumeris]], a [[Mesopotàmia]], paraula que en ''grec'' significa "entre rius" (''μέσος'', "entre" i ''ποταμός'', "riu").<ref name="BM">{{ref-web |url=http://www.mesopotamia.co.uk/|títol=Mesopotamia - The British Museum}}</ref><ref name="McNeill-Sumer">{{ref-llibre | cognom = McNeill | nom = Willam H. | títol = A World History | anyarxiu = 1967 | edició = 4th ed. | any = 1999| editorial = Oxford University Press | lloc = New York | isbn = 0-19-511615-1| pàgines = 15 | capítol = In The Beginning
}}</ref> Altres civilitzacions també s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels [[Antic Egipte|egipcis]] al [[Nil]],<ref>{{ref-llibre |autor=John Baines i Jaromir Malek|títol=The Cultural Atlas of Ancient Egypt|edició=revised edition|editorial=Facts on File |any=2000 |isbn=0816040362}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Bard | nom = KA | títol = Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt | editorial = Routledge | lloc = NY, NY | any = 1999|isbn=0-415-18589-0}}</ref><ref name="Ref">{{ref-llibre |nom=Nicolas |cognom=Grimal |títol=A History of Ancient Egypt |editorial=Blackwell Books|any=1992|isbn=0631193960}}</ref> la [[Civilització de la vall de l'Indus|de la vall de l'Indus]],<ref>{{ref-llibre |cognom=F. Raymond Allchin (ed.) |any=1995 |títol=The Archaeology of Early Historic South Asia: The Emergence of Cities and States |lloc=Nova York |editorial=Cambridge University Press}}</ref><ref>{{ref-llibre |nom=D. K. |cognom=Chakrabarti |any=2004 |títol=Indus Civilization Sites in India: New Discoveries |editorial=Marg Publications |lloc=Mumbai |isbn=81-85026-63-7}}</ref><ref>{{ref-llibre |enllaçautor=Ahmad Hasan Dani |cognom=Dani |nom=Ahmad Hassan |coautors=Mohen, J-P. (eds.) |any=1996 |títol=History of Humanity, Volume III, From the Third Millennium to the Seventh Century BC |lloc=Nova York/París |editorial=Routledge/UNESCO |isbn=0415093066}}</ref> i les de l'[[Tres augustos i cinc emperadors|Antiga Xina]] a la vora del [[riu Groc]].
De manera progressiva la majoria dels éssers humans d'Europa, d'Àsia i de l'Àfrica del Nord passen a dependre d'estats més o menys organitzats, procés que també succeeix a [[Mèxic]] i a la part occidental d'[[Amèrica del Sud]]. A poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el [[tractat de Berlín, 1878|tractat de Berlín]] de [[1878]] distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepció de l'[[Antàrtida]].<ref>[http://geography.about.com/cs/politicalgeog/a/berlinconferenc.htm Geography.about.com - Conferència de Berlín de 1884-1885 per dividir Àfrica] {{en}}</ref> Tot i així continuen havent-hi territoris que ''de facto'' no són controlats per cap estat, tribus més o menys aïllades autosuficients i persones a tot el globus que no se senten formar part de cap estat.
La història se sol dividir en quatre grans períodes:
*[[Edat antiga]], fins al voltant del [[segle VI]], amb l'[[Orient Pròxim]],<ref>William W. Hallo & William Kelly Simpson. ''The Ancient Near East: A History'', Holt Rinehart and Winston Publishers, 1997</ref><ref>Jack Sasson. ''The Civilizations of the Ancient Near East'', Nova York, 1995</ref><ref>Marc Van de Mieroop. ''History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 B.C.'', Blackwell Publishers, 2003</ref> el [[Mediterrani]] bressol de l'[[Antiguitat clàssica]], la [[Història de la Xina|Xina]],<ref>[http://www.automaticfreeweb.com/index.cfm?s=ancientasianworld ''Ancient Asian World'']</ref> i l'[[Història de l'Índia|Índia]].
*L'[[edat mitjana]],<ref>[http://www.fordham.edu/halsall/ Internet Medieval Sourcebook Project]</ref><ref>[http://www.the-orb.net/ The Online Reference Book of Medieval Studies]</ref> des del [[segle VI]] fins al [[segle XV]].
*L'[[edat moderna]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Rice|nom=Eugene, F., Jr.|títol=The Foundations of Early Modern Europe: 1460-1559|any=1970|editorial=W.W. Norton & Co.|enllaçautor=Eugene F. Rice, Jr.}}</ref> des del segle XIV fins al 1750, que inclou el [[Renaixement]] europeu.
*L'[[edat contemporània]], iniciada cap al 1750, amb la [[Il·lustració]] i la [[Revolució Industrial]], i arriba fins als nostres dies.
A [[Europa]], habitualment s'ha agafat la data de la [[caiguda de l'Imperi Romà]] occidental (476) com el moment en què finalitza l'[[Edat antiga]] i comença l'[[edat mitjana]]. Un mil·lenni després, a mitjan segle XV, [[Johannes Gutenberg]] inventà la [[impremta]] moderna,<ref>{{ref-web
| url = http://www.open2.net/historyandthearts/discover_science/gberg_synopsis.html| títol = What Did Gutenberg Invent?| consulta = 20-05-2008| editor = [[BBC]]
}}</ref> usant la [[tipografia]], revolucionant la [[comunicació]], i impulsant el [[Renaixement]] europeu<ref>Jacob Burckhardt (1878), [http://www.boisestate.edu/courses/hy309/docs/burckhardt/burckhardt.html ''The Civilization of the Renaissance in Italy''], S. G. C. Middlemore, reeditat el 1990 ISBN 0-14-044534-X</ref><ref>[http://www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/cmh/cmh.html ''The Cambridge Modern History. Vol 1: The Renaissance (1902)]</ref> i la [[revolució científica]].<ref>Grant, Edward. ''The Foundations of Modern Science in the Middle Ages: Their Religious, Institutional, and Intellectual Contexts''. Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1996.</ref>
Al [[segle XVIII]], el desenvolupament del [[coneixement]] i la [[tecnologia]], especialment a [[Europa]], va assolir una [[massa crítica]] que va fer possible la [[Revolució Industrial]].<ref>More; Charles. ''Understanding the Industrial Revolution'' (2000) [http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=102816164 online edition]</ref> Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del [[coneixement]], la [[tecnologia]] i el [[comerç]] i, de l'altra, en consonància, de l'augment del potencial destructor de la [[guerra]], han generat una situació que en l'actualitat afecta al conjunt de comunitats que habiten la [[Terra]].<ref>[http://stateoftheworld.reuters.com Reuters - The State of the World] The story of the 21st century</ref><ref>[http://www.sciam.com/article.cfm?chanID=sa006&articleID=00031010-F7DA-1304-B72683414B7F0000 ''Scientific American Magazine'' (Setembre de 2005), "The Climax of Humanity"].</ref>
== Origen de la humanitat ==
{{principal|Prehistòria|Paleolític}}
[[Fitxer:Homo erectus tautavelensis.jpg|thumb|Crani d'''[[Homo erectus]]'']]
La [[genètica]] i l'estudi dels [[fòssils]] mostren que ''[[Homo sapiens]]'' va aparèixer a l'[[Àfrica]]<ref>[http://www.actionbioscience.org/evolution/johanson.html ''Origins of Modern Humans: Multiregional or Out of Africa?'' per Donald Johanson]</ref> fa uns 200.000 anys, després d'un llarg període d'[[evolució]] biològica al llarg del [[paleolític]].<ref>[http://www.indiana.edu/~arch/saa/matrix/ia/ia03_mod_11.html Middle and Upper Paleolithic Hunter-Gatherers ''The Emergence of Modern Humans: The Mesolithic'']</ref><ref>[http://www.scotese.com/lastice.htm Christopher Scotese. ''Map of Earth during the late Upper Paleolithic'']</ref> En aquesta època, la [[Terra]] resta immersa en una [[edat glacial|glaciació]], amb un clima bastant més fred que l'actual.
Molt abans, altres espècies d'[[homínids]], com per exemple l'''[[Homo erectus]]'', ja utilitzen [[Estri|eines]] i, amb el transcurs del temps, aquests utensilis esdevenen cada cop més elaborats i complexos. És també en el paleolític que es desenvolupa el [[llenguatge]] i es generalitza l'[[enterrament]] dels morts,<ref name="evolving_graves">[http://archive.is/20120628225604/findarticles.com/p/articles/mi_m1200/is_24_160/ai_81827792/pg_1 ''Evolving in their graves: early burials hold clues to human origins - research of burial rituals of Neanderthals''.]</ref> probablement amb l'objectiu d'amagar la descomposició dels cossos. També indica una comprensió més avançada del concepte de la [[mort]].
En un determinat moment, els humans comencen a fer ús del [[foc]] tant per escalfar-se com per cuinar els aliments. En aquesta fase, els éssers humans viuen de la [[carronya]], la cacera i la collita; són [[nòmades]], i no tenen la capacitat de produir el seu propi [[aliment]]. També es guarneixen amb objectes diversos i en aquest període és quan apareixen les primeres [[art prehistòric|manifestacions artístiques]].
Fa uns 50.000 anys, els éssers humans comencen a establir-se per tot el planeta. Primer, a l'[[Àfrica]], després arriben a [[Àsia]] Central, des d'on es dirigeixen, per una banda, cap a [[Europa]], i per l'altra, cap a [[Amèrica]] tot creuant l'[[Estret de Bering]].
La ràpida colonització humana d'[[Amèrica del Nord]] i d'[[Oceania]] té lloc durant la darrera [[glaciació]], en una època en què les actuals zones temperades són extremadament inhòspites. Al final d'aquesta última glaciació, fa aproximadament uns 12.000 anys, l'home ja habita la quasi totalitat de les zones lliures de [[gel]] del món. Les darreres àrees colonitzades són les illes de la [[Polinèsia]], que ocuparà al llarg del primer mil·lenni de la nostra era.
Les societats de [[caçadors-recol·lectors]] són, en general, de petites dimensions, i ja es desenvolupen algun tipus d'estratificació social; també s'estableixen contactes amb altres societats tot recorrent, en alguns casos, grans distàncies, com és el cas dels [[aborígens australians]].
Amb el temps, la major part d'aquestes societats o es transformaren en [[estat]]s [[agricultura|agrícoles]] més poderosos, o són exterminats o absorbides per altres grans estats; alguns grups continuaren sobrevivint aïllats de la resta i, en l'actualitat, encara segueixen existint en algunes regions molt remotes.
== El mesolític ==
| |||