Ciutat imperial lliure: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic
Línia 1:
[[Fitxer:Holy Roman Empire 1648 Imperial cities.png|thumb|Ciutats imperials lliures, 1648]]
 
En el [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romà germànic]], una '''ciutat imperial lliure''' (en [[idioma alemany|alemany]]: ''freie Reichsstadt'', plural ''Reichsstädte'') era una [[ciutat]] autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (''fürsten''), ducs o [[prínceps-bisbes]]). Les ciutats lliures gaudien d'un [[Immediatesa imperial|règim polític i jurídic propi]] i tenien representació pròpia en la [[Dieta Imperial|dieta imperial]] del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romà germànic]].
 
== Ciutats imperials i ciutats lliures ==
Per a ser precisos, és necessari distingir entre les '''ciutats imperials''' (''Reichsstädte'') i les '''ciutats lliures''' (''freie Städte''). Les primeres assolien la seva independència, generalment, de les gracioses concessions de l'emperador o del seu governant territorial de torn. Normalment, com a premi als seus ciutadans per favors realitzats. Les últimes havien pertangut a territoris seculars de l'Església i van ser governades primer per un príncep-bisbe, però van guanyar la seva independència durant l'[[alta edat mitjana]]. Les '''ciutats lliures''', (entre parèntesis, l'any de la seva independència), van ser: [[Basilea]] ([[1000]]), [[Worms]] ([[1074]]), [[Magúncia]] ([[1244]], revocada en [[1462]]), [[Ratisbona]] ([[1245]]), [[Estrasburg]] ([[1272]]), [[Espira (Alemanya)|Espira]] ([[1294]]) i [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] ([[1475]]).
 
Encara que els estatuts legals en variaven cas per cas, una '''ciutat lliure''' tenia originalment més drets i privilegis que una '''ciutat imperial''': per exemple, les ciutats lliures havien de donar suport a l'emperador solament durant les [[croades]] i podien organitzar la protecció de la seva pròpia ciutat, mentre que les ciutats imperials també havien de pagar impostos a l'emperador i proveir tropes per a les seves campanyes militars. Amb el temps, les diferències se'n van igualar cada vegada més, de manera que les '''ciutats lliures''' i les '''imperials''' van ser conegudes col·lectivament en la [[Dieta Imperial|dieta imperial]] com a '''ciutats imperials lliures'''. Més enllà d'això, el que diferenciava unes ciutats d'altres era el seu desenvolupament econòmic: les ciutats riques com [[Ciutat Lliure de Lübeck|Lübeck]] o [[Augsburg]], per exemple, van ser enclavaments genuïnament autònoms dins del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic|Sacre Imperi romà germànic]], que declaraven guerres, negociaven la pau, i controlaven el comerç sense permetre interferències de l'exterior.
 
Durant la baixa edat mitjana, moltes ciutats lliures van formar aliances (''Städtebünde'') de socors mutu i econòmiques. La més notable fou la [[lliga Hanseàtica]], en què alguns dels seus membres mai van arribar a ser ciutats lliures i es van unir a la lliga amb el permís dels seus governants territorials. Una altra aliança notòria va ser la lliga de la Decàpolis constituïda a [[Alsàcia]], al segle XIV, per deu ciutats lliures: [[Mülhausen]], [[Colmar]], [[Münster]], [[Turckheim]], [[Kaysersberg]], [[Schlettstadt]], [[Oberehnheim]], [[Rosheim]], [[Hagenau]] i [[Weissemburg]], aquesta darrera substituïda per [[Landau]] al segle XVI.