Obre el menú principal

Canvis

m
bot: -Romà Germànic +Romanogermànic
Amb la caiguda de l'[[Imperi Carolingi]], l'autoproclamat [[rei d'Itàlia]], [[Berenguer de Friuli]], va amenaçar les possessions papals.
 
El papa [[Joan XII]] va necessitar l'ajut d'[[Otó I el Gran]], que va entrar triomfant a Roma. A la Basílica de Sant Pere, el papa va restablir la dignitat imperial coronant a Otó com a emperador del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]] el [[2 de febrer]] del [[962]]. Otó per la seva banda va ratificar la potestat de l'Església sobre els Estats Pontificis.
 
La Itàlia meridional mai no va formar part dels Estats Pontificis però sí que va ser-ne estat vassall durant el període de domini normand. En 1059, mitjançant el [[concordat de Melfi]], el [[Papa Nicolau II]] va atorgar a [[Ricard d'Aversa]] la investidura del principat de [[Càpua]], i a [[Robert Guiscard]] la del [[Ducat de Pulla i Calàbria]], així com la promesa futura de la senyoria de [[Sicília]]. Com a compensació per la unció papal amb la qual es van veure dignificats, es van comprometre a retre vassallatge al Papa en tot moment. Robert Guiscard va mostrar-se inexorable en les seves conquestes i en pocs anys va ocupar Sicília, expulsant els musulmans de [[Palerm]], [[Messina]], [[Bari (Pulla)|Bari]], [[Brindisi]] i [[Salern]]. Quan el [[1080]] [[Gregori VII]] va necessitar ajuda militar normanda, li va atorgar el beneplàcit apostòlic a les conquestes a canvi de la declaració formal de vassallatge cap a la Santa Seu en tots els territoris que guanyés.
1.120.671

modificacions