Imperi Carolingi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic |
||
Línia 71:
|notas =
}}
'''Imperi Carolingi''' és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis [[Poble franc | francs]], [[Pipí I el Breu | Pipí]] i [[Carlemany]], que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a [[Roma]] com a signe de restauració ''de facto'' de l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel [[Sacre Imperi
== Història ==
Línia 109:
Carlemany va tenir diversos fills, però només un va sobreviure, [[Lluís el Piadós]], qui va succeir al seu pare al capdavant de l'imperi unificat. Però el fet que heretés el lloc va ser més un assumpte d'atzar que intencionat. Després de tres guerres civils, Lluís va morir al [[840]], i els seus tres fills supervivents van decidir repartir-se el territori en el [[tractat de Verdun]] del [[843]]:
1. El fill gran (dels que van sobreviure), de Lluís, [[Lotari I]] emperador des de l'any [[817]], li va correspondre els francs centrals amb les capitals imperials [[Aquisgrà]] i [[Roma]]. Al seu torn, els seus fills es van dividir aquest imperi en Ducat de Lorena, Burgúndia i [[Itàlia]] septentrional. Aquestes zones desapareixerien més tard, integrant-se al [[Sacre Imperi
2. El segon fill de Lluís, [[Lluís el Germànic]], va passar a ser rei dels francs de l'est. Aquesta zona seria l'origen del que més tard va ser el [[Sacre Imperi
3. El seu tercer fill, [[Carles el Calb]], va passar a ser rei dels francs de l'oest, en disputa amb el seu nebot [[Pipí II d'Aquitània]]. La zona que va ocupar arribaria a ser l'actual [[França]].
| |||