Majordom de palau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també |
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic |
||
Línia 11:
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, tan aviat com va arribar definitivament al poder, es va dedicar a denigrar l'antiga dinastia merovingia per tal de legitimar el seu [[cop d'estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang reial.
L'últim rei merovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al [[Papa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[Basílica de Saint-Denis|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi
A la història es troben nombrosos casos d'usurpació de poder a una dinastia per part de servents seu. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període, com en el cas dels Pipinides, són els ''Peshawa'', dels [[Confederació Maratha|Marathas]] i els [[Shogun]] del [[Japó]].
| |||