Tractat de París (1814): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - això en ment, + això al cap,
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic
Línia 4:
Va forçar l'abdicació de [[Napoleó I]], i va restaurar els [[Borbons]] en la figura de [[Lluís XVIII de França]]. Els termes del tractat van ser poc severs amb França, per evitar el descontentament popular que possiblement amenaçava la restauració monàrquica. Li va ser permès conservar les fronteres de 1792, incloent uns 8,495&nbsp;km<sub>2</sub> de territori capturat en 1790-92, destacant [[Avinyó]] amb el [[Venaissin]], que abans de la revolució eren un [[Estats Pontificis|enclavament papal]] considerat anacrònic. La majoria de les colònies que França havia perdut durant el transcurs de la guerra li van ser retornades, amb l'excepció de [[República de Malta|Malta]], [[Tobago]], [[Saint Lucia]] i l'[[Illa Maurici]], les quals van ser transferides als britànics. Tanmateix, les forces victorioses van ser conscients sobre la possibilitat que el poder francès tornés a ser una amenaça en el futur i, amb això al cap, els territoris circumdants a França van ser reforçats.
 
Els actuals països de [[Bèlgica]] i [[Països Baixos|Holanda]] van ser units sota la [[Casa d'Orange-Nassau]] per formar un estat més fort, el Regne dels Països Baixos; havia provisions similars al sud en consolidar el [[regne de Piemont-Sardenya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bickerton |nom=Ian |títol=The Illusion of Victory: The True Costs of War |url= http://books.google.cat/books?id=jaRYahfrHXoC&pg=PA46&dq=Treaty+of+Paris+1814+Piedmont-Sardinia&hl=ca&sa=X&ei=0hEQUdGUI8eDhQfPzIDgBQ&ved=0CC4Q6AEwADgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Paris%201814%20Piedmont-Sardinia&f=false |llengua=anglès | editorial=Melbourne Univ. Publishing |data=2011 |pàgines=p.46 |isbn=0522856152}}</ref> El [[Regne Llombardovènet]] es va incorporar a l'[[Imperi Austríac]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nafziger |nom=George F. |títol=Historical Dictionary of the Napoleonic Era |url= http://books.google.cat/books?id=Dcr7Zt2FEPoC&pg=PA21&dq=paris+treaty+1814+venecia+austria&hl=ca&sa=X&ei=gszNUJLaMcqQ0AWGtIF4&ved=0CDkQ6AEwAA#v=onepage&q=paris%20treaty%201814%20venecia%20austria&f=false |llengua=anglès | editorial=Scarecrow Press |data=2002 |pàgines=p.21 |isbn=0810840928}}</ref> En una altra banda, es va acordar que el buit alemany deixat pel col·lapse del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]], i el seu successor, la [[Confederació del Rin]], podia ser resolt per una federació d'estats alemanys independents,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lesaffer |nom=Randall C.H. |títol=Peace Treaties and International Law in European History |url= http://books.google.cat/books?id=onB5AuYREQ4C&pg=PA92&dq=Treaty+of+Paris+1814+german+states&hl=ca&sa=X&ei=dCRGUfbLBMWohAfl2oCYBw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Paris%201814%20german%20states&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2004 |pàgines=92 |isbn=1139453785}}</ref> la [[Confederació Germànica]] que es formà el [[1815]] pel [[Congrés de Viena]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Müller |nom=Jürgen |títol=Der Deutsche Bund: 1815 - 1866 |url= http://books.google.cat/books?id=FCpVB9mJxuEC&printsec=frontcover&dq=Deutscher+Bund+1815&hl=ca&sa=X&ei=OHmzUYaKKouf7AaXlYC4CA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=alemany | editorial=Oldenbourg Verlag |data=2006 |pàgines= |isbn=3486550284}}</ref> Igualment, els estats italians van ser restaurats i a [[Suïssa]] se li va garantir la seva independència.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bozeman |nom=Adda B. |títol=Regional Conflicts Around Geneva: An Inquiry Into the Origin, Nature, and Implications of the Neutralized Zone of Savoy and of the Customs-free Zones of Gex and Upper Savoy |url= http://books.google.cat/books?id=ZZ6aAAAAIAAJ&pg=PA110&dq=paris+1814+switzerland+independence&hl=ca&sa=X&ei=xoxHUbemAcjJhAev24GIBw&ved=0CDQQ6AEwATgU#v=onepage&q=paris%201814%20switzerland%20independence&f=false |llengua=anglès | editorial=Stanford University Press |data=1949 |pàgines=110 |isbn=0804705127}}</ref> El tractat també imaginava que França hauria abolir gradualment l'[[esclavitud]], durant un període de cinc anys, amb incentius econòmics i territorials dels britànics. El Príncep de França va expressar el seu desig d'abolir l'esclavitud però amb el suport que li donaria el seu poble. El seu negociador va ser [[Charles Maurice de Talleyrand]].
 
El tractat preveia la celebració d'un [[Congrés de Viena|congrés internacional a Viena]] per tractar els temes pendents i la reorganització d'Europa, que va començar el novembre del mateix any.