Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula persona |lloc_naixement= Màlaga |data_naixement= 21 d'agost de 1764 |carrec = Capità general de Catalunya | escut_carrec = Royal...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
|carrec = [[Capità general de Catalunya]]
| escut_carrec = Royal_Greater_Coat_of_Arms_of_Spain_(1761-1868_and_1874-1931)_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg
|inici = [[26 de febrer]] de [[1813]]
|final =
|predecessor = [[Luis de Lacy y Gautier]]
|successor = [[Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga]]
Línia 13:
Era fill de Juan Oliver-Copons Martínez Moncada y Viso, comptador propietari de Rendes Provincials i descendent dels antics [[baronia de Balsareny|barons de Balsareny]], i d'Ángela Méndez-Navia y Castellanos, nascuda a Ceuta. El 16 de juny de 1784 va ingressar com a cadet a l'Acadèmia Militar d[[el Puerto de Santa María]], d'on va sortir el 1787 amb el grau de subtinent.<ref>[http://malagapersonajes.blogspot.com.es/2009/07/francisco-copon-y-navias-militar.html FRANCISCO JAVIER DE OLIVER COPON Y NAVIA ( MILITAR)], malagapersonajes.blogspot.com.es</ref> El 12 d'agost de 1791 ascendí a segon tinent i poc després a subtinent de granaders. Va lluitar a la [[Guerra Gran]] i com a conseqüència l'11 de gener de 1793 va rebre la creu de l'[[Orde de Carles III]]. Va participar en els combats de [[Sant Llorenç de la Muga]]. [[Vilafranca de Conflent]], [[Oleta]], [[Montroig]] i en la presa de [[Cotlliure]] i [[Portvendres]]. En desembre de 1793 va ascendir a capità i en 1795 a [[tinent coronel]].
Va participar en la defensa de Cadis contra els atacs anglesos en 1800, en 1807 fou ascendit a coronel i en 1808 fou nomenat major de la guàrdia personal de [[Manuel Godoy]]. Després de l'[[aixecament del 2 de maig]] marxa cap a Màlaga, on es posa sota les ordres del general [[Francisco Javier Castaños]], qui el nomena ajudant del tinent general [[Antoine Malet]], marqués de Coupigny. En 1809 va participar a la [[batalla de Bailén]], a la [[batalla de Tudela]], a la [[batalla d'Uclés]] i a la [[batalla de Talavera de la Reina]]. En 1810, després de la presa de Sevilla pels francesos, es va retirar a Cadis. El 16 de març de 1810 fou ascendit a mariscal de camp i destinat al [[comtat de Niebla]]. L'octubre de 1811 va aconseguir que els francesos aixequessin l'assetjament de [[Tarifa]], acció per la qual va rebre la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. En 1812 fou nomenat comandant general del [[Regne de València]] i el 26 de febrer de 1813 fou ascendit a [[tinent general] i nomenat [[Capità general de Catalunya]], instal·lant-se inicialment a Vic.
== Referències ==
|