Revisió del 18:43, 10 abr 2018 modifica Herodotptlomeu (discussió \| contribucions) Autopatrullats 138.353 edits enllaç ← Edició anterior		Revisió del 20:24, 18 maig 2018 modifica desfés Avignasi (discussió \| contribucions) 1.008 edits Correcció del nom de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, que era dona d'Antoni de Camporrells Edició següent →
Línia 26: L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs.<ref name="patmapa"/> El conjunt forma part de l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa">{{ref-web \| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16816 \| títol=Rosari Monumental de Montserrat \| obra=Pat.mapa: arquitectura \| consulta=21 agost 2014 \| editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> El ~~camí~~Camí ~~està~~de la Santa Cova, excavat en la muntanya, ~~al llarg del Massís de [[Montserrat]],~~fou construït entre [[1691]] i [[1704]] gràcies al mecenatge de Gertrudis de ~~Camporrell~~Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar[1]. ~~Durant~~Al elllarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al [[Rosari]] i als quinze misteris de la Verge, construïts entre [[1896]] i [[1916]]. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats [[Catolicisme\|catòliques]], gràcies a la crida realitzada per [[Jaume Collell i Bancells]], [[Canonge (religió)\|canonge]] de la [[catedral de Vic]], que en la revista [[jesuïta]] ''El Missatger del Cor de Jesús'' va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental. En la seva construcció intervingueren [[arquitecte]]s com [[Antoni Gaudí]], [[Josep Puig i Cadafalch]] i [[Enric Sagnier i Villavecchia]], i [[escultor]]s com [[Josep Llimona]], [[Josep Campeny]], [[Margarida Sans]] o els germans [[Agapit Vallmitjana i Barbany\|Agapit]] i [[Venanci Vallmitjana i Barbany\|Venanci Vallmitjana]]. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del [[Modernisme català]]. El [[1983]] s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La [[Visitació]]; el nou grup escultòric, de [[bronze]], s'encarregà a [[Manuel Cusachs]].

Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions