Diferència entre revisions de la pàgina «Rosari Monumental de Montserrat»

Correcció del nom de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, que era dona d'Antoni de Camporrells
(enllaç)
(Correcció del nom de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, que era dona d'Antoni de Camporrells)
L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs.<ref name="patmapa"/> El conjunt forma part de l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16816 | títol=Rosari Monumental de Montserrat | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
El camíCamí estàde la Santa Cova, excavat en la muntanya, al llarg del Massís de [[Montserrat]],fou construït entre [[1691]] i [[1704]] gràcies al mecenatge de Gertrudis de CamporrellMontserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar[1]. DurantAl elllarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al [[Rosari]] i als quinze misteris de la Verge, construïts entre [[1896]] i [[1916]]. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats [[Catolicisme|catòliques]], gràcies a la crida realitzada per [[Jaume Collell i Bancells]], [[Canonge (religió)|canonge]] de la [[catedral de Vic]], que en la revista [[jesuïta]] ''El Missatger del Cor de Jesús'' va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.
 
En la seva construcció intervingueren [[arquitecte]]s com [[Antoni Gaudí]], [[Josep Puig i Cadafalch]] i [[Enric Sagnier i Villavecchia]], i [[escultor]]s com [[Josep Llimona]], [[Josep Campeny]], [[Margarida Sans]] o els germans [[Agapit Vallmitjana i Barbany|Agapit]] i [[Venanci Vallmitjana i Barbany|Venanci Vallmitjana]]. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del [[Modernisme català]]. El [[1983]] s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La [[Visitació]]; el nou grup escultòric, de [[bronze]], s'encarregà a [[Manuel Cusachs]].
511

modificacions