|
La [[diàspora]] comportà des dels seus inicis més llunyans (ja des dels antics egipcis) l'[[antisemitisme]] (terme que es va utilitzar des de la seva creació). La història de l'antisemitisme ocupa la major part de la història del poble jueu. D'altra banda la història dels jueus també és destacada en el camp de la ciència i aquesta té les seves arrels en la [[sinagoga]].
MotiusMus religiosos, era habitual que des de les esglésies es cridés a atacar els [[call]]s, i socials (en molts països per exemple, els jueus tenien prohibit treballar en nombroses feines, permetent-se'ls només treballar com prestadors) implicaven que els jueus despertessin grans animadversions entre la població general que acabaven en successius [[pogrom]]s o expulsions.
El [[sionisme]] va ser en gran part una resposta a la consideració negativa de la societat occidental cap al poble jueu. Tot i això l'emigració cap al [[Mandat Britànic de Palestina]], amb aportacions de grans capitals de jueus acabalats, va tenir l'escepticisme dels jueus assimilats d'Europa occidental i l'oposició de la major part dels rabins ortodoxos que consideraven que aquella concepció d'un estat d'Israel no era l'adequada.
Els jueus van constituir en l'Espanya [[edat mitjana|medieval]] una de les comunitats més pròsperes de la seva història, tant sota el [[Al Andalus|domini musulmà]] com, posteriorment, en els regnes cristians, abans que en [[1492]] fossin expulsats pels [[Reis Catòlics]]. En l'actualitat només uns pocs milers de jueus viuen a Espanya, però els descendents dels jueus espanyols, els [[sefardites]], constitueixen aproximadament un cinquè de la població jueva mundial.
== Jueus catalans ==
{{Principal|Jueus catalans|Història del judaisme a Catalunya durant l'Edat mitjana}}
Els '''jueus catalans''' històrics són les poblacions de '''religió jueva''' que es varen desenvolupar a l'[[edat mitjana]] a [[Catalunya]].
No sé sap quan varen començar a establir-se a Catalunya ni en quina mesura ho varen fer per conversió o per emigració.
La resta jueva més antiga de Catalunya és una pedra del [[segle IV]] amb un text trilingüe hebreu, llatí i grec on deia ''Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills, amén'' on entre altres dibuixos hi havia un [[canelobre de set braços]]. Però no és fins als temps de [[Carles el Calb]] que es troba la primera referència directa a un habitant jueu anomenat "Judà" o "Judacot" i que era emissari del rei a [[Barcelona]].
La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir [[call]]s a [[Call de Girona|Girona]], [[Call de Lleida|Lleida]] (també anomenat ''La Cuïrassa''), [[Call de Cervera|Cervera]], [[Call de Tortosa|Tortosa]], [[Call de Manresa|Manresa]], [[Call de Tarragona|Tarragona]], [[Call de Perpinyà|Perpinyà]], [[Call de Vilafranca del Penedès|Vilafranca del Penedès]]. En algunes poblacions hi havia dos calls. A Barcelona hi havia el [[Call Major]] o de la Volta i el [[Call de Sanaüja]] o de N'Àngela. A Cervera el [[Call Antic]], Vell o Sobirà i el [[Call Nou]] o Jussà. [[Balaguer]] i [[Besalú]] també tingué població jueva.
Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d'estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D'aquesta forma el rei se'n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer-li préstecs. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestador que eren feines considerades impures pels cristians. Tanmateix, després dels avalots de [[1391]] calls sencers varen ser destruïts i, malgrat els intents, mai es va poder recuperar la població jueva de Barcelona. Va ser llavors que la major part de la població jueva de Catalunya va emigrar al [[Regne d'Aragó]], fet que explicaria per què havent-hi hagut una població tan destacada al [[segle XIV]] després de l'expulsió final forçada de [[1492]] no s'ha pogut observar rastres del català en la diàspora.
Els jueus de Catalunya tenien l'obligació de ser identificats amb una rodella distintiva a la roba.
===Catalànic===
{{Principal|Judeocatalà}}
Els [[jueus catalans]] parlaven principalment [[català]]. L'[[hebreu]] només el feien servir litúrgicament i en escrits cultes per ser entesos per altres comunitats jueves (està documentada una consulta del [[segle IX]] dels jueus de la ciutat al mestre [[Rab Amram]], de [[Babilònia]], sobre temes religiosos i legals). No eren araboparlants, però el seu major coneixement va facilitar que fossin contractats com a funcionaris per l'administració catalans tot i que les lleis més restrictives del [[1283]] en el ''[[Recognoverunt proceres]]'' els va fer desaparèixer d'aquesta àrea.
Els escrits que han deixat contenien tot sovint traduccions directes de l'hebreu així com tot d'altres paraules típiques també dels altres parlars romànics dominats per jueus. Aquest dialecte social és anomenat catalànic.
===Jueus catalans destacats===
*[[Jacob ben David ben Yomtob]]
*[[Xelomó Bonafed]]
*[[Xelomó de Piera]]
*[[Abraham bar Hiyya]]
*[[Yehudà al-Harizí]]
*[[Bonastruc ça Porta]]
*[[Salomó ben Adret|Xelomó ben Adret]]
*[[Massot Avengenà]]
*[[Moixé Natan]]
*[[Jafudà Bonsenyor]]
== Jueus mallorquins ==
| 