Bé Giffen: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
rectifico plantilla referència
m (referències|2 --> referències)
m (rectifico plantilla referència)
Un '''Bé de Giffen'''<ref>{{citar llibre |cognom=Montoro Pons |nom=Juan de Dios |cognomcognom2=Puchades Navarro |nomnom2=Miguel |títol=Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes |url=http://books.google.cat/books?id=wkIDDuBkYv4C&pg=PA95&dq=bens+de+giffen&hl=ca&sa=X&ei=ftHlUODbI8ek0QXHwICIAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=bens%20de%20giffen&f=false |editorial=Universitat de València |data=2005 |pàgines=p.95 |isbn=843706290X}}</ref> és un producte que posseïx una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir-ne una quantitat cada vegada menor. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al que atribuïx aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre ''Principles of Economics''.<ref name="Marshall2010">{{ref-llibre|autor=Alfred Marshall|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.cat/books?id=DGm74h_JyWcC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=846MEUErYv&sig=UuxQ0CCp7c2HVweVvwqHunXReAE&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|data=30/4/2010|editorial=Cosimo, Inc.|isbn=978-1-60520-800-8}}</ref>
 
Per a la majoria dels productes, l'[[elasticitat preu-demanda]] és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.<ref name="Menger2007">{{ref-llibre|autor=Carl Menger|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.cat/books?id=pFva23_vWzkC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=i8JhiO6Vr4&sig=mffoCHzGl5gJ_ZofnDwNWTg2vQM&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|any=2007|editorial=Ludwig von Mises Institute|isbn=978-1-933550-12-1}}</ref><ref name="Mengerpr">[http://mises.org/Books/Mengerprinciples.pdf Mengerprinciples.pdf]</ref>
17.511

modificacions