Manuel Portela Valladares: diferència entre les revisions

Fill de Juan Portela Dios i Teresa Valladares Rial, va quedar orfe de pare amb només deu anys. Fou acollit per la seva tia, Juana Portela Dios, dona de l'impressor José Villas. Aquest matrimoni gaudia d'una situació econòmica acomodada, el que li va permetre estudiar en el col·legi de jesuïtes de Camposancos en [[A Guarda]], per a posteriorment seguir la carrera de Dret en la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]] on es va graduar en 1889. Fins a 1899 va residir a [[Pontevedra]], on va treballar com redactor del ''[[Diari de Pontevedra]]'', va exercir de jutge municipal i va ser degà del Col·legi d'Advocats. En 1898, amb només 31 anys, va aconseguir plaça com a registrador de la propietat a [[Madrid]]. Instal·lat a Madrid, va entrar en el món de la política de la mà d'[[Eugenio Montero Ríos]] sent triatelegit diputat a Corts en 1905. En 1910 ho va anar de nou pel districte d'[[A Fonsagrada]] ([[província de Lugo]]). En 1909 va ser fundador, juntament amb altres intel·lectuals i polítics, de la Lliga Agrària d'[[Acció Gallega]] que lideraria [[Basilio Álvarez]], a qui li va unir una gran amistat. Home de confiança de [[José Canalejas]], va ser nomenat en 1910 Governador Civil de Barcelona i dos anys més tard fiscal del Tribunal Suprem. Com a governador de Barcelona, va ser acusat de negligència en l'[[enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat]] l'any 1911, on van morir cinc persones.