Tennis de taula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 11:
No se sap amb certesa quan es va practicar per primer cop. Va ser a la dècada del 1870 que aquest esport va sorgir a [[Anglaterra]] com a derivació del [[tennis]]. És possible que uns jugadors de tennis quan feia mal temps, inventessin una mena de tennis miniatura, fent servir una taula de [[billar]] o de menjador, dividint-la en dues meitats o camps, amb llibres o amb una corda. Com a pilotes degueren fer-ne servir una d'algun joc infantil, o fins i tot taps de suro adaptats. Les raquetes potser serien tapadores de capses de cigars. La llegenda es barreja amb la realitat; per aquesta versió s'inclinen Gerald Gurney i Ron Crayden, dos profunds estudiosos de la història del tennis taula. Els estudiants universitaris van adoptar ràpidament el joc que llavors era joc de saló a Anglaterra. El [[1884]] la firma F.H. Ayres Ltda. ja comercialitzava un «Joc de Tennis de Saló miniatura».{{CC|data=setembre de 2016}}
 
El [[1891]] John Jaques, fabricant d'articles esportius, va patentar un joc anomenat Gossima, que no tindria acceptació. L'any 1891 Charles Barter, de Gloucesthershire, va registrar una patent amb pilotes de suro, i vora aquella data [[James Gibb]], atleta famós fundador de la A.A.A., improvisà una instal·lació que consistia en una xarxa unida a dos pals damunt d'una superfície de fusta aixecada de terra, i així va crear un joc de 21 punts, amb pilotes de goma. Gibb va trobar a Amèrica petites pilotes de cel·luloide, i les va fer servir per al joc, amb èxit immediat. James Gibb va suggerir el nom de Ping Pong a la firma John Jaques Ltda., i aquesta el va registrar. El nom prové del sorollet "ping" que feia la pilota de cel·luloide quan tocava les raquetes revestides de pergamí, i "pong" quan tocava la taula. Aquestes raquetes de [[pergamí]] tenien un mànec de 45 cm de llargada. L'any [[1899]] el ping-pong tenia una gran popularitat a Anglaterra; i aviat es va exportar a l'[[Índia]], a l'[[Àfrica del Sud]] i a [[Austràlia]].
 
El 1899 A. T. Finney, un alumne de 14 anys de l'Escola de Satffs, va inventar una raqueta de mànec curt i coberta de pergamí, i alhora introduí al joc una xarxa de 17,5 cm d'alçada. També aquell any començava a jugar al ping-pong el jove londinenc Percy Bromfield, que, més tard, faria un paper decisiu per a l'impuls del tennis de taula anglès i mundial. Els més entusiastes del nou joc eren esportistes d'[[hípica]], i alguns jugadors d'edat, com J.G. Ritchie i C.G. Eames, que tindrien càrrecs de secretari de clubs de tennis taula, i escriurien també uns quants llibres.