Ogun: diferència entre les revisions

Ogun té una universitat federal: la Universitat Federal d'Agricultura, i dues universitats estatals: la [[Universitat Olabisi Onabanjo]] a Ago Iwoye (coneguda com la Universitat Estatal d'Ogun) i la Universitat d'educació Tai Solarin, a [[Ijebu Ode]]. Ogun té nou universitats registrades, és l'estat que en té més. En té cinc de privades. L'estat té dos hospitals de primer ordre, el ''Federal Medical Center'', a Abeokuta, i l'''Olabisi Onabanjo University Teaching Hospital'', a Sagamu. <ref name=nigeriastadist>[http://nigerianstat.gov.ng/information/details/Ogun L'Estat d'Ogun a la web del ''National Bureau of Stadistics'' de Nigèria]</ref>

El sobrenom de l'estat és "''Gateway to Nigeria''" (porta de Nigèria). Fou creat el febrer del 1976 amb la unió de les antigues províncies d'[[Abeokuta]] i d'[[Ijebu]]. <ref>[http://www.onlinenigeria.com/links/ogunstateadv.asp onlinenigeria.com]</ref> El cens del 1991 va comptar 2.338.570 habitants.

L'estat d'Ogun té dos tipus principals de roques: Al nord de l'estat hi predominen les de [[granit]] i al sud hi predomine les [[roques sedimentàries]] de les edats del [[cretaci]] i del [[terciari]]. <ref name=geofisonlinenigeria>[http://www.onlinenigeria.com/links/ogunadv.asp?blurb=337 Geografia fisica a onlinenigeria.com]</ref>

Ogun té una àmplia zona de terres baixes ondulants. Hi ha turons dispersos que són interfluvis entre les diferents valls dels rius. A la regió hi ha un gran nombre de rius i afluents que flueixen en direcció al sud i que arriben a llacunes costaneres i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Entre aquestes hi ha el riu '''Ogun''', l'[[Riu Osun|Osun]], el Yewa, el Yemoji, l'Ona, el Sasa, l'Oni, l'Ohu, l'Ohia, l'Abafon i l'Oyan, entre d'altres. La major part de l'estat és irrigada per aquests rius i rierols, molts dels quals s'assequen a l'estiu. <ref name=geofisonlinenigeria/>

Ogun té un clima tropical moderadament càlid i humit de la zona del sud-oest de Nigèria. Hi ha dues estacions diferents, l'estació de pluges que comença al març/abril i l'estació seca, que ho fa a l'octubre/novembre. La temperatura és força alta a l'estació seca (al voltant dels 30&nbsp;°C. Les temperatures són més baixes durant l'estació humida, sobretot als mesos de juliol i agost (uns 24&nbsp;°C). La pluviositat varia entre els 1000 mm a la part occidental i els 2000 mm a la part oriental de l'estat. <ref name=geofisonlinenigeria/>

Al sud de l'estat també són variats en la seva textura i components i són derivats de roques sedimentàries. Al sud-oest i a gran part de l'oest els sòls són de sorra, que només suporta vegetació de sabana. Les valls dels rius tenen sòls al·luvials. La zona d'Ifo es caracteritza per la seva pedra calcària és la base de la fàbrica de ciment d'Ewekoro. <ref name=geofisonlinenigeria/>

Ogun té dos tipus de vegetació principal: bosc humit tropical i sabana. El primer es troba a les zones costaneres, a la riba del riu, a la part sud d'Egbado. La Sabana es troba a gran part de l'oest i del nord; a Egbado del Nord i del Sud, a Ewekoro, Abeokuta, Owode i AdoOdo/Ota. <ref name=geofisonlinenigeria/>

Segons el cens de 1991, Ogun tenia una població total de 2.338.570 habitants. La densitat de població mitjana de l'estat és de 143 h/km². Les zones amb una densitat de població més altes són Abeokuta (480 h/km²) i Sagamu (288 h/km²). Aquestes són seguides per AdoOdo/Ota i IjebuOde (271 h/km²), Egbado South (234 h/km²). Les zones classificades com rurals són: Egbado North, IjebuEast, ObafemiOwode i Odeda. <ref name=geohum.onlinenigeria>[http://www.onlinenigeria.com/links/ogunadv.asp?blurb=338 Geografia humana i etnologia a onlinenigeria.com]</ref>

Abeokuta és l'única ciutat de segona classe de l'estat, segons l'ordenança de ciutats que va introduir el 1917 l'administrador colonial, Lord Lugart. IjebuOde i Ilaro són ciutats de tercera classe. El 1950 només Abeokuta i IjebuOde tenien d'abastament d'aigua i només la primera tenia instal·lacions elèctriques. La situació el 2000 no havia canviat gaire. <ref name=geohum.onlinenigeria/>

El 1990, el percentatge de la població urbana d'Ogun era del 37,4% de la població i només a Abeokuta del Nord i del Sud i Ijebu Sagamu ho era més del 50%. A Ijebu East, ObafemiOwode, Ogun Waterside i a Odeda el 100% de la població era rural. <ref name=geohum.onlinenigeria/>

Els [[iorubes]] són el grup ètnic més nombrós a Ogun. A l'estat es parla diversos dialectes de [[ioruba]]: Dialecte egba a Abeokuta North i South, Ifo, Ewekoro, ObafemiOwode, Odeda i Ado Odo/ota; dialecte egbado a Egbado North i South, ImekoAfon i Ipokia; dialecte ijebu a IjebuEast, IjebuNorth, IjebuNorth East, IjebuOde, Odogbolu i Ogun Waterside; dialecte remo a Sagamu, Remo North i Ikenne. També es parlen els dialectes oyo(owu), awori, ikale i ilaje. <ref name=geohum.onlinenigeria/>

A Ogun també hi viuen prop de 400.000 [[guns]] que parlen la llengua [[gun]]. <ref>{{Ref-web|url = http://www.ethnologue.com/language/guw|títol = Gun, a language of Benin|consulta = 16/2/2015|llengua = anglès |editor = ethnologue }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://joshuaproject.net/languages/guw|títol = Language: Gun|consulta = 16/2/2015|llengua = anglès |editor = joshuaproject| }}</ref>

Segons el ''National Bureau of Statistics'' de Nigèria, el 62,3% de la població és pobre i el 22,9% de la població activa està desempleada. <ref name=nigeriastadist/>

Ogun té carreteres, ferrocarril, gasoductes i transport fluvial. A Idilroko hi ha el pas fronterer important que uneix [[Nigèria]] i [[Benín]]. Per això l'estat ha adquirit el sobrenom de ''Porta de Nigèria''. <ref name=infraestruct.onlinenigeria>[http://www.onlinenigeria.com/links/ogunadv.asp?blurb=339 infraestructures a onlinenigeria.com]</ref> Per Ogun hi passa una línia de ferrocarril interestatal i gasoductes de gas i petroli. A Sagamu hi ha un dipòsit de petroli important. <ref name=infraestruct.onlinenigeria/><ref name=geofisonlinenigeria/>

A Ogun hi ha espais naturals i culturals tenen capacitat d'atraure visitants. Entre els espais naturals hi ha ''ilsenbergs'' (muntanyes rocalloses aïllades), platges, valls, muntanyes, cascades i vegetació. Entre les atraccions culturals hi ha temples, tombes, artesana, escultures i vestuari tradicional. <ref name=infraestruct.onlinenigeria/>

A l'estat hi ha 173 hotels i hostals que proveeixen la infraestructura necessària per al desenvolupament del turisme. <ref name=infraestruct.onlinenigeria/>

*''Olumo Rock'': un aflorament rocallós enorme que servia com a refugi per als primers colons a [[Abeokuta]]. <ref name="onlinenigeria">[http://www.onlinenigeria.com/tours/tour6.asp turisme onlinenigeria.com]</ref>

*Santuari ''[[Birikisu Sungbo]]'' a OkeEri, proper a IjebuOde. A 100 km de [[Lagos]]. És considerat la ''Meca'' d'[[Àfrica]] subsahariana, ja que és on es creu que hi ha la tomba de la [[reina de Sabà]]. <ref name="onlinenigeria"/><ref>[http://www.goodlife.com.ng/gltourism.php?gltourism=read&id=230 el santuari de la reina de Saba a goodlife.com]</ref>

*Rotimi Adebari. Polític d'[[Irlanda]]. És el primer alcalde negre d'aquest país. <ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/06/28/AR2007062801278.html Adebari a the Washington Post]</ref>

*Joseph Adefarasin, jutge, president de la de la Federació Internacional de la [[Creu Roja]] entre el 1977 i el 1981. <ref>[http://www.redcross.int/en/history/not_adefarasin.asp Adefarasin a redcross.int]</ref>

* [[Obafemi Awolowo]], polític, premier de Nigèria Oriental entre el 1954 i el 1960. Considerat un pare fundador de Nigèria. <ref>James Booth, ''Writers and politics in Nigeria'', Africana Pub.Co., 1981, p. 52</ref>

*Wande Coal, cantant i cantautor dels gèneres d'afropop, afro [[hip-hop]] i de [[rhytm and blues]]. Guanyador de diversos premis dels ''Hip Hop World Awards''. <ref>[http://lindaikeji.blogspot.com.es/2010/05/hip-hop-world-awards-2010-winners.html lindaikeji.blogspot.com]</ref>

* [[Olu Jacobs]], actor de cinema i televisió. <ref>[http://www.imdb.com/name/nm0414570/ Jacobs a imdb.com]</ref>

* [[Monday Merotohun]], jugador de [[tennis taula]], medallista d'or en els Jocs Africans del 2007, en la categoria de dobles. <ref>[http://news.xinhuanet.com/english/2007-07/22/content_6414039.htm Merotohun a news.xinhuanet.com]</ref>

* [[Pastor Taiwo Odubiyi]], escriptora i ''speaker''. Especialitzada en novel·les romàntiques, infantils i d'autoajuda. Columnista a diversos mitjans de comunicació escrits i col·laboradora de ràdio i televisió. <ref>[http://www.pastortaiwoodubiyi.org.uk/ pàgina web oficial de Pastor Taiwo Odubiyi]</ref>

*Adeola Odutola, empresari i primer president de la ''Manufacturers Assotiation of Nigeria''. <ref>Reuben Abati, ''The biography of T. ADEOLA ODUTOLA'', Africa Leadership Forum, 1995. </ref>

* [[Babafemi Ogundipe]]. Polític militar, primer vicepresident de Nigèria entre el gener i el juliol del [[1966]]. <ref>{{ref-web|url= http://www.kwenu.com/publications/siollun/1966_coup1.htm|títol= The inside story of Nigeria's first military coup |cognom=Siollun|nom=Max|consulta=2007-05-22|data=2005-10-30 |obra=Kwenu|editor=Reedbuck, Inc |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20070629231635/http://kwenu.com/publications/siollun/1966_coup1.htm|dataarxiu= 29 juny 2007 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref>

* [[Femi Osofisan]], escriptor de novel·les. <ref>[http://muse.jhu.edu/login?auth=0&type=summary&url=/journals/research_in_african_literatures/v036/36.4raji.html articles sobre els seus treballs i l'impacte de la descolonització]</ref>

* [[Sir Shina Peters]], músic, considerat creador del gènere ''afro juju''. <ref>Juliana Francis (30 d'abril del 2004), ''Shina Peter's revelation My life as Obey's houseboy'', The Daily Sun</ref>

* [[Moshood Abiola]], home de negocis, polític i aristòcrata del poble [[egba]]. <ref>[http://www.david-kilgour.com/secstate/abiola.htm memorial a la defunció d'Abiola]</ref>

* [[Peter Akinola]], religiós, bisbe-primat de l'església anglicana de l'[[església de Nigèria]]. <ref>[http://www.anglican-nig.org/sagaywrites.htm anglican-nig.org]</ref>

*Ademola Bankole, futbolista professional. <ref>[http://www.soccerbase.com/players/player.sd?player_id=9575 Bankole a soccerbase.com]</ref>

* [[Saburi Biobaku]], [[historiador]], especialista en la història dels [[iorubes]]. Fou vice-canciller de la Universitat de Lagos. <ref>Rosalynde Ainslie, Catherine HOskyns, Ronald Segan, ''Political Africa: A Who's Who of Personalities and Parties'', Frederick A Praeger, 1961, p. 38. </ref>

*Andrew Dick, lluitador d'estil lliure. Va competir als [[Jocs Olímpics d'estiu de 2012]] a Londres. <ref>[http://nigeriaolympiccommittee.org/viewlist.php?item=Art1417;PHPSESSID=fdbcc9c8f80f23b1df935249b0775b19 Dick a nigeriaolympiccommitee.org]</ref>

* [[Fela Kuti]], cantant, músic i cantautor d'[[afrobeat]] i [[highlife]] i activista pels drets humans i el [[panafricanisme]]. <ref>[http://worldmusiccentral.org/artists/artist_page.php?id=1067 biografia i discografia de Fela Kuti a worldmusiccentral.org]</ref>

* [[Funmilayo Ransome-Kuti]], política, activista pels drets de les dones i aristòcrata.tradicional. <ref>[http://www.cafeafricana.com/Funmilayo%20Ransome-Kuti.html Ransome-Kuti a cafeafricana.com]</ref>

* [[Wole Soyinka]], autor literari, premi nobel de literatura del 1986. Primer africà i afrodescendent que ha guanyat aquest premi. <ref>[http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1986/soyinka-bio.html Wole Soyinka a nobelprize.org]</ref>