Diferència entre revisions de la pàgina «Imperi Carolingi»

1.446 octets eliminats ,  fa 1 any
m (bot: -Romà Germànic +Romanogermànic)
 
== Economia ==
El comerç a l'època de l'emperador Carlemany (742-814) es va reduir al transport d'algunes bótes de vi o sal, al tràfic prohibit d'esclaus i a uns pocs articles de luxe portats d'Orient. Des del tancament de la Mediterrània per l'[[Islam]] es va acabar l'activitat comercial regular, la circulació constant i organitzada, així com la classe de mercaders professionals o dels seus establiments a les ciutats. Encara que van perviure petits i rudimentaris mercats locals, es va destacar l'empobriment general de l'època. La circulació de diners es va tornar lenta i insuficient. Encara que l'imperi de Carlemany va ser molt brillant culturalment parlant, en l'aspecte econòmic va ser un segle de regressió. Els recursos del sobirà es van limitar a les rendes dels seus dominis, als tributs dels pobles vençuts i al botí de guerra.
La base econòmica, tant l'estat com de la societat, serà llavors la propietat territorial. L'Estat Carolingi va ser essencialment agrícola. El comerç era insignificant i per tant no existia més fortuna que els béns arrels, ni més treball que el rural. La desaparició dels petits propietaris lliures es va accelerar, la necessitat de protecció els va obligar a buscar la tutela dels poderosos.
 
Es duia a terme el domini clàssic o bipartit, un sistema d'explotació del treball que es va desenvolupar plenament entre el Loira i el [[Rin]] durant els segles VIII-IX i que estava format per una zona (la reserva) d'explotació directa en benefici de l'amo, i una zona (les tinences) de subsistència dels pagesos que, en canvi de la possessió hereditària de la tinença (salari), estaven obligats a donar una part de la força de treball (excedent) a la reserva, on generalment també hi havia un petit estoc de mà d'obra esclava.{{CN|data=febrer de 2017}}
 
Amb la gairebé desaparició de la circulació comercial, de la classe comerciant i de la població urbana, va resultar inútil seguir produint més del mínim indispensable per a la subsistència dels habitants, propietaris i arrendataris, que vivien en el domini. L'economia de canvi va ser substituïda per una economia de consum. Cada domini, en lloc de continuar la seva relació amb l'exterior, va constituir un petit món a part. Va viure de si mateix i per a si mateix.
 
== Cultura i art ==
Usuari anònim