Dissolució de les Antilles Neerlandeses: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m bot: -fóu +fou
Línia 6:
La idea de les Antilles Neerlandeses com a país dins del Regne dels Països Baixos mai gaudí del ple suport de totes les illes, i les relacions polítiques entre les illes sovint eren tenses. Geogràficament, les Illes de Sotavent d'Aruba (Curaçao i Bonaire) i les Illes de Sobrevent de Saba (Sint Eustatius i Sint Maarten) s'estenen a una distància de gairebé un miler de quilòmetres. Culturalment, les Illes de Sotavent tenen connexions profundes amb Amèrica del Sud, especialment [[Veneçuela]], i la seva població parla una [[llengua criolla]] barreja del [[portuguès]] i l'[[holandès]] dita [[papiament]]; les illes de Sobrevent formen part del Carib anglòfon.
 
Quan la nova relació constitucional entre el Països Baixos i les seves colònies de les índies occidentals fóufou consagrada en l'Estatut del Regne dels Països Baixos de 1954, originant la divisió administrativa colonial de les Antilles Neerlandeses, que derivava de la colònia de Curaçao i Dependències i va agrupar totes sis illes sota una mateixa administració. Malgrat el fet que Aruba ja va demanar la secessió de les Antilles Neerlandeses durant els anys 1930, els governs neerlandeses i les Antilles Neerlandeses feren tot el possible per tal de mantenir juntes les sis illes.<ref>Oostindie and Klinkers 2001: 175</ref> Els Països Baixos ho feren per tal d'assegurar que les Antilles Neerlandeses podrien esdevenir independents al més aviat possible, un clam que esdevenia cada cop més fort en el Països Baixos després dels aldarulls de Willemstad de 1969 a Curaçao. El govern de les Antilles Neerlandeses va témer que les Antilles Neerlandeses senceres es desintegrarien si una de les illes s'independitzava; el Primer ministre antillà [[Juancho Evertsz]] declarà que "sis menys un igual a zero".
 
Un creixent malestar a Aruba, especialment després que el govern de l'illa organitzés un referèndum consultiu al voltant de la secessió el 1977, significà que l'afer de la secessió d'Aruba havia de ser considerat. Després de llargues negociacions, s'acordà que [[Aruba]] podria esdevenir un país separat dins del Regne del Països Baixos el 1986, però només amb la condició que esdevingués plenament independent el 1996. El [[Moviment Electoral del Poble (Aruba)|Moviment Electoral del Poble]], que ostentava el govern de l'illa d'Aruba l'any 1986 va acordar-ho de mala gana, però el [[Partit del Poble d'Aruba]], que governà després del 1986, va rebutjar tota cooperació amb els Països Baixos en l'afer independentista.<ref>Oostindie and Klinkers 2001: 175-209</ref>