Massacre d'Avinhonet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Amplio i refencio el contingut
Afageixo referències i arreglo errors gramaticals
Línia 22:
 
=== Preparació de l'escamot ===
L'operació va ser dirigida per [[Pere Roger de Mirapeis]], cap militar de [[Montsegur]], després de rebre una carta de Ramon d'Alfaro, batlle del comte de Tolosa,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Peyrat|nom=Napoléon|article=Le massacre des inquisiteurs à Avignonet|publicació=ulletinBulletin historique et littéraire (Société de l'Histoire du Protestantisme Français)|llengua=francès|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65761j/f109.image|consulta=22 de maig de 2018|volum=19-20|data=1870|pàgines=97-115}}</ref> de les mans d'un agent comtal, Guilhem de Planha. Els testimonis no saben quin era el contingut d'aquella missiva, però es troba en l'origen de l'articulació de l'escamot que assassinarà els inquisidors i el seu seguici uns dies després.
 
De Montsegur van sortir-ne una trentena d'homes armats que es van dirigir a un bosc prop de [[Gajan de la Selva|Gajan]]. Allí se'ls van unir una trentena d'homes més que acompanyaven al cavaller Pere de Maseroles. Aquest seguici va arribar a les portes d'Avinhonet el vespre del dia [[28 de maig]] de [[1242|1242.]] Un cop preparats fora de la vila, agents de contacte d'Avinhonet van sortir de les muralles per informar de la situació. Finalment quan els inquisidors es disposaven a anar-se'n a dormir, els contactes de l'interior van obrir les portes de les muralles a l'escamot.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Vaissete|nom=Joseph|cognom2=Devic|nom2=Claude|títol=Histoire générale de Languedoc|url=https://archive.org/stream/histoiregnra08viccuoft#page/574/mode/2up/search/Imbert+de+Salles|volum=8|edició=|llengua=llatí|data=1872|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=|citació=Extractes de les declaracions d'Imbert de Salas i d'Arnau Roger de Mirapeis, referents a la massacre d'Avinhonet}}</ref>
 
=== Els assassinats ===
Un cop dins, se'ls van unir una vintena d'homes d'Avinhonet encapçalats per Guilhem d'Alfaro. Amb l'ajuda de torxes es van desplegar per la vila i uns quants van anar fins el castell comtal, que era on s'allotjava el seguici inquisitorial. Un cop dins van anar fins la sala on dormien i van rebentar-ne la porta a cops de destral. Ja no hi va haver escapatòria pels inquisidors i van morir massacrats.
 
Un cop realitzada la massacre, els instigadors van repartir-se el botí, basat sobretot en peces de roba i llibres, i van destruir tota la documentació que acompanyava els inquisidors i el seu seguici.<ref name=":1" />
 
=== Les víctimes ===
Línia 57:
* [[Jean Duvernoy]]: ''Le dossier de Montségur, Interrogatoires d'Inquisition, 1242 - 1247'', Tolosa de Llenguadoc, Le Pérégrinateur éditeur, 1998. ISBN 2-910352-08-0
* [[Michel Roquebert|Michel Roquevert]]: ''L'épopée cathare: Mourir à Montségur'', vol. 4, Tempus-Perrin, Tolosa de Llenguadoc, 2000. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-262-02653-0|ISBN 978-2-262-02653-0]]
* Guilhèm de Puèglaurenç: ''CrònicaChronique (1145-1275)'', Text traduït al francès per [[Jean Duvernoy]], Pérégrinateur Éditeur, 1996, Tolosa de Llenguadoc. ISBN 2-910352-06-4
 
== Referències ==