Lluís Companys i Jover: diferència entre les revisions

Companys havia previst i organitzat la resistència contra la sublevació militar del [[18 de juliol]], mitjançant mesures com el nomenament del capità [[Frederic Escofet]] com a comissari General d'Ordre Públic de Catalunya. Durant tota la guerra va presidir la Generalitat, però no el [[Consell Executiu]] o [[Govern]], que entre el setembre de 1936 i el maig de 1937 presidí [[Josep Tarradellas i Joan]], com a [[Conseller Primer]]. Va tractar de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que li donaven suport, tot i que n'exclogué el catalanisme radical representat per [[Estat Català]]. Tanmateix, aquesta unitat va ser molt difícil. Per una banda, hi havia les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) i anarquistes de la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]), aquests últims amb el suport dels trotskistes del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]]. Per una altra banda, Estat Català i alguns membres d'ERC volien treure la CNT-FAI de les posicions de govern i declarar la independència de Catalunya. Van arribar a conspirar contra la vida de Companys al [[complot de novembre de 1936]]. Durant aquest periode va firmar personalmente més de 400 sentencies de mort i va ser un dels que va impulsar la persecució a l'esglesia católica on van morir mes de 1.500 persones religioses. A part d'aixo durant el seu mandat van ser asesinades més de 8000 persones, la majoria d'elles civils que foren perseguides per les seves creences politiques i religioses.