Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
== Història ==
{{principal|Història d'Aran}}
El [[1067]], la Val d'Aran fou incorporada al [[Regne d'Aragó]], però ni [[Sanç Garcés II de Pamplona]] ni els [[Comtat de Ribagorça|comtes de Ribagorça]] en pogueren impedir la independència. Fins i tot, el [[1167]] s'hi establí una comunitat [[càtars|càtara]]. El [[1169]], fou cedida als comtes de [[MarsanVescomtat de Marçan|Marçan]] i [[Bigorra]] i el [[1172]] als de [[Comtat de Comenge|Comenge]], cosa que enfortí els lligams amb la [[Gascunya]]. El [[1130]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Benito Monclús |nom=Pere |enllaçautor= |coautors= |article=Llibertat, protectorat, sobirania. Els aranesos i la Corona d'Aragó (1104-1283) |url= |format= |llengua= |consulta= |publicació=La reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc=Barcelona |volum= |exemplar= |data=2015 |pàgines=p. 11-26 |issn=978-84-9965-260-3 |citació= |ref= }}</ref> [[Alfons el Bataller]] va signar el [[tractat de l'Emparança]], pel qual es vinculava la vall a la [[Corona d'Aragó]].
 
La desfeta a la [[batalla de Muret]] i sobretot el [[Tractat de Corbeil]] de 1258 va significar el final de la influència catalana a [[Occitània]], només la Vall d'Aran, la [[Senyoria de Montpeller]], la [[Senyoria d'Omeladès]] i el [[vescomtat de Carlat]] restaren en mans catalanes. [[Jaume I]] va voler infeudar el territori a [[Guillem d'Entença]]<ref>{{oc}} Vexil'Òc, lo jornal occitan de vexilologia, num. 4, Abriu de 1988 [http://members.tripod.com/vexiloc/vexiloc4.html]</ref> el [[1220]] contra la voluntat dels aranesos, que fou escoltada i el rei va prometre que no se separarien de la corona.
370

modificacions