Gregorio Modrego Casaus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Esmeno errors. Esborro la menció al pretès trasllat a Itàlia i als cardenals barcelonins, perquè són absolutament falses.
Línia 1:
[[Image:Gregorio Modrego per Frederic Marès.jpg|thumb|left|Bust de Gregorio Modrego sobre la seva tomba a la [[catedral de Barcelona]], obra de [[Frederic Marès]].]]
'''Gregorio Modrego Casaus''' ([[17 de novembre]] de [[1890]] - [[16 de gener]] de [[1972]]) va ser un religiós espanyol, [[Bisbe de Barcelona|Arquebisbearquebisbe de Barcelona]].
 
Ordenat l'any [[1914]] després de passar pel seminari de [[Tarassona]], es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de [[Roma]]. Un mes abans de la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va ser nomenat bisbe auxiliar de l'Arxidiòcesiarxidiòcesi de [[Toledo]] i bisbe titular de Aezani, a [[Turquia]], lloc en el qual va ser ordenat bisbe. Finalitzada la guerra civil, i després d'ésser de [[1940]] a [[1942]] ''Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada'', alel [[1942]] va abandonardeixar [[Toledo]] i la titularitat de la diòcesis de l'antiga Frigia Pacaziana paraper a ser nomenat [[bisbe de Barcelona]]. Deu anys més tard fou promogut arquebisbe ''ad personam'', i el [[1964]] arquebisbe deu''sede anysplena'' mésper tard.elevació Quana larxidiòcesi de la seu barcelonina. L'any 1967 esli creafou elacceptada bisbatla italiàrenúncia per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de MontensisMonte in Numidia. passaTres allíanys finsmés atard lai sevad'acord jubilació,amb quanles ésnoves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat Arquebisbearquebisbe Emèritemèrit de Barcelona.
 
L'any [[1937]], vacom signartots els bisbes espanyols a excepció del cardenal [[Francesc d'Assís Vidal i Barraquer|Vidal i Barraquer]], havia signat la denominada ''Pastoral de la Cruzada'' l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el [[franquisme]] va ser Procurador en Corts i home vinculat al règim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecció positiva del nacionalcatolicisme més enllà d'[[Espanya]], va aconseguir que se celebrés a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional.
 
Durant la seva presència a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions catòliques més progressistes com la Joventut Obrera Cristiana, sense que el seu suport a Acció Catòlica li permetés contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la població immigrant que s'assentava a les poblacions industrials. Superat per les circumstàncies, va ser enviat a [[Itàlia]] i és un dels pocs Arquebisbes de Barcelona que no van arribar al [[cardenal|cardenalat]].
==Referències==
* Gonzalo Rodó: Historia de la Iglésia en España: 1931 - 1939. Barcelona, 1993. ISBN 8432129844 .