Calderó de Gundestrup: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Errors d'ortografia elemental.
Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística}}
El '''Calderó de Gundestrup''' és un [[artefacte arqueològic]] en forma de [[calderó (atuell)|calderó]] o [[marmita]] de [[plata]] gairebé pura (97%), datada en el segle primer abans de l'era vulgara.C., trobada a una turberatorbera de Himmerland, [[Jutlàndia]], Dinamarca, en 1891, i exposada com a peça principal al Museu Nacional de [[Dinamarca]], a [[Copenague|Copenhaguen]]. A més, n’existeixen tres còpies exposades en els museus francesos de Dijon, Autun (antiga Bibractis) i Lion.
 
El calderó, de 69cm69 cm de diàmetre i 42 cm d'alturaalt, està formadaformat per 12 peces que confegeixen la part lateral, i una altra de circular per al fons, totes elles de plata [[repussat dels metalls|repujada]] a martell, reproduintque representen un ric conjunt d'imatges.
 
La importància d'aquest objecte arqueològic radica principalment en la seva [[iconografia]].
Línia 8:
==Iconografia==
[[Fitxer:Gundestrup antlered figure.jpg|thumb|left|Detall dels gravats del calderó]]
La decoració de la marmita ens mostra dos vessants diferents, dues fonts d'inspiració gairebé incompatibles: d'una banda, animals com el [[lleó]] o el [[dofí]], de clara ambientació mediterràneamediterrània, així com un espectacle de [[tauromàquia]] o [[taurocatàpsia]] (captura del brau) o [[tauroboli|taurobòli]]a representat per triplicat, sense comptar el toro ajagut del fons del calderó. D'altra banda, predominant amb diferència, figures típiques de lesla cultura i [[mitologia celta|mitologia celtes]]. El déu Karnonos, posteriorment anomenat Cernunnos, representat amb banyes de cérvol, hi apareix una vegada amb tota seguretat, aguantant una serp amb la mà esquerra, i altres dues més dubtoses. També hi figura Taranis, déu del cel i de la tempestat, aguantant amb la mà dreta una roda de carro, la que fa el soroll dels trons. Probablement també hi figura [[Teutatès]] o Tutatis, una mena de [[Mart (mitologia)|Mart]] gal, déu de la guerra, potser identificat amb algun guerrer famós o amb algun règul. Una deïtat femenina envoltada d'animals fantàstics; una escena de sis guerrers armats, animats per quatre músics tocant [[càrnix]] i atacant un llebrer i un gegant que ja ha neutralitzat un onzè soldat. Totes aquestes, com les restants escenes representades, tenen un caràcter clarament diferent de les primeres que hem esmentat.
 
==Mitologia==
En la mitologia cèltica les calderes "màgiques" complien tres funcions principals, tenir, saber o viure, és a dir, calderó de l'abundor, del coneixement o de la ressurrecció. Tant podien donar a menjar a un exèrcit de mil combatents, com inspirar una saviesa universal com ressuscitar uns guerrers morts, aquesta darrera funció, representada en una de les escenes del calderó de Gundestrup.
 
== Referències ==