Esternut: diferència entre les revisions

Els hindús els relacionen amb la possessió demoníaca; L'esperit maligne que s'havia emparat d'algú, és llançat fora amb l'esternut. Per això, el qui és present exclama: "Viu!" i el qui ha esternudat respon : "Amb tu!", "Déu et beneeixi!" o amb una altra fórmula adient. A Nova Zelanda, com antigament a Pèrsia, sembla que corren unes idees semblants. Quant al seu valor d'auguri, aquest, entre els pobles primitius, sol ésser ambigu. A la Tonga (Polinèsia), un esternut a la sortida d'una expedició prediu el seu tràgic acabament. A l'Índia, quan el qui es posa a treballar sent esternudar, cal que recomenci el seu treball, car altrament coneixeria un mal acaball. Entre zulús i guineans, en canvi, acostuma d'assenyalar bons auspicis. Hi havia idees semblants en el món occidental : Grècia, Roma, països romànics. Entre el poble era estès el costum de dir al qui esternudava "Viviu!" o d'encomanar-lo a Zeus, "Zeus et guardi" indici del desig de fer favorable l'ambiguitat de l'auguri. Algun cop, l'esternut no deixa de revestir-se de malfat. Diversos escriptors llatins ens testimonien, a més, el costum estès entre els romans de saludar o de fer vots per la salut del qui havia esternudat. Plini mateix ens diu que hom saluda quan s'esternuda : "Sternutamentis salutamur!".

 

* [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000154%5C00000079.pdf Els noms de l'esternut en català, Joan Veny]

 

{{commonscat}}

{{Viccionari-lateral|esternut}}