Dalt de la Vila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 13:
Els carrers actuals d'arrel medieval, cal situar-los a partir de l'[[Saqueig de Barcelona|atac]] d'[[Almansor]] sobre terres barcelonines, que deixà les restes de Baetulo en un munt de ruïnes. L'antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció ençà l'any [[985]], amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s'adapten al terreny.<ref name>{{ref-llibre|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD.}}</ref> Això no obstant, sembla que abans de [[1112]], any de consagració de l'església romànica de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]] i de la delimitació de la seva [[sagrera]], la situació de les terres a sobre del turó és desconeguda. La hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es forma a redós de la plaça de l'església, on també trobem el poder de la vila representat per la [[Torre Vella (Badalona)|torre Vella]].<ref name=cuyas>{{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|editor=Gràfiques Duran}}</ref> Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament, basant-se en la topografia i la conservació d'alguns trets de la trama urbana romana, i és l'actual plaça de la Constitució el centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref>
A partir d'[[edat moderna|època moderna]], s'estabilitza i s'estanca, encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten [[Catalunya]] durant aquest període.<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0006584.xml?s.q=badalona#.UciT-TtM-uI|títol=Badalona|autor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Un dels majors creixements serà a partir del [[segle XVIII]], juntament amb la resta de Badalona; gran exemple n'és l'enderrocament de l'antiga església i la construcció d'un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi la població.<ref name="patmapa">{{ref-web| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església arxiprestal de Santa Maria | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 abril 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Això no obstant, inicialment en certa forma Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del [[Centre (Badalona)|Baix a Mar]], el primer eixample de Badalona,<ref name=baixamar>{{ref-publicació|títol=Les Cases de Baix a Mar|url=http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49407/57332|publicació=Crònica d'Activitats|consulta=24 juny 2013|cognom=Cahner i Monzó|nom=Enric|cognom2=Rovira i Solanas|nom2=Mariona|lloc=Badalona|any=2003}}</ref> on també se situarà el nou [[Casa Consistorial de Badalona|consistori]], deixant el petit edifici situat a la plaça de la Constitució.<ref>{{ref-web|url=http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-25.pdf|consulta=22 juliol 2013|títol=Antic Ajuntament|obra=Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu|format=PDF|cognom=Lladó|nom=Francesc|cognom2=Padrós|nom2=Joan Antoni|lloc=Badalona|llengua=català|any=1980}}</ref>
Durant el [[segle XX]], en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats en fou l'obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; això no obstant, la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de l'espadanya de la torre Vella. També cal destacar la urbanització de la zona de l'antic Clos de la Torre, on trobem la plaça de Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del [[Museu de Badalona]]. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l'estructura interna del barri ha permès conservar-ne la trama urbana d'origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.<ref name=grafica/>
Línia 21:
Com a nucli històric de la ciutat, Dalt de la Vila té nombrosos espais amb restes romanes; és en aquest barri on trobem el [[Museu de Badalona]]. L'edifici fou construït sobre les [[termes romanes]] i del [[Decumanus maximus]] de l'antiga [[Baetulo]], un dels conjunts [[arqueològics]] d'[[època romana]] més importants de [[Catalunya]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/el-museu-de-badalona.php|consulta=11 d'agost de 2013|títol=El Museu|obra=Museu de Badalona}}</ref> Aquests espais són visitables accedint al subsòl de l'edifici juntament amb altres restes visitables de la ciutat romana com el jardí de Quint Licini,<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-jardi.php|consulta=16 setembre 2013|obra=Baetulo, ciutat romana|títol=El Jardí de Quint Licini|editor=Museu de Badalona}}</ref> al costat del museu, la casa dels Dofins, una casa benestant,<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-casa.php|consulta=16 setembre 2013|títol=Casa dels Dofins|obra=Baetulo, ciutat romana|editor=Museu de Badalona}}</ref> o el conducte d'aigües situat al carrer Pujol.<ref>{{ref-web|url=http://www.museudebadalona.cat/visites-baetulo-conducte.php|consulta=16 setembre 2013|títol=Conducte d'aigües|obra=Baetulo, ciutat romana|editor=Museu de Badalona}}</ref> Altres vestigis existents són les restes del [[teatre romà]] de Baetulo, situat entre els carrers de les Eres i de Sant Antoni, corresponent a un tram de carrer amb forma corba. Consisteix en alguns murs radials que correspondrien a [[amfiteatre|l'amfiteatre]].<ref name="poblesCat">{{ref-web| url=http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080155 |títol=Pobles de Catalunya. Badalona |editor=Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni| consulta=24 d'agost de 2012}}</ref>
Un dels elements centrals del barri és l'[[Santa Maria de Badalona|església parroquial de Santa Maria]], documentada des del [[1012]], construïda probablement damunt d'una església primitiva, de probable origen paleocristià; al seu subsòl, hi ha també restes de l'antic temple romà. El temple actual data de 1778, any en què fou inaugurada, i ha sofert diverses reformes i reconstruccions, la més destacada és posterior a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], de la qual en sortí molt malmesa.<ref>{{ref-web| url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_20554 | títol=Església Santa Maria (Baetulo) | obra=Pat.mapa: Jaciments | consulta=22 novembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref><ref
Al barri, també trobem algunes obres de l'arquitecte badaloní [[Joan Amigó i Barriga]]. Algunes de caràcter modernista, com la [[casa Jaume Botey]], coneguda com a ''ca l'Amigó'', que fou restaurada per ser la seu social de l'hospital Municipal de Badalona.<ref name="poblesCat"/> També són destacables la [[casa Santiago Domènech i Montserrat Planas]], situada a l'avinguda de Martí Pujol o la reforma de la [[casa Planas (Badalona)|casa Planas]], a la qual Amigó aportà la tribuna i el pati. Una altra casa destacada és la [[casa Fèlix Gallent|casa Gallent]], fora d'època modernista, és un edifici senyorial que fou propietat de l'industrial badaloní Fèlix Gallent; té elements de tipus clàssic com les [[Jònic|columnes jòniques]].<ref name="poblesCat"/>
| |||