Dent de lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
|||
Línia 23:
S'usa com a planta medicinal des de l'antiguitat.<ref name=couplan/> A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
Un altre ús ha estat el de la producció de [[cautxú]] extret de les seves arrels, a [[Rússia]] durant la [[segona guerra mundial]], motiu pel qual es va començar a conrear
La planta sencera és comestible. Les [[arrel (botànica)|arrels]] són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament, per exemple. Es cullen durant el període de repòs de la vegetació. A [[Sicília]] les arrels de dent de lleó es mengen tradicionalment bullides i amanides amb oli d'oliva, i al [[Japó]] es tallen a trossos, se salten a una paella i s'amaneixen amb salsa de soja, amb la qual s'acaben de coure uns minuts. Amb les arrels torrades es fa un [[succedani alimentari|succedani]] de [[cafè]].<ref name=couplan/>
| |||