José Carrillo de Albornoz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
Fill de [[Francisco Carrillo de Albornoz Esquivel i Guzmán]] i de la seva primera dona Leonor de Montiel i Segura. Va ser comanador de [[Moratalla]] a l'Ordre de Santiago i segon coronel del Regiment de Cavalleria de Montesa des [[1706]], essent [[brigadier]] l'any següent. El [[1710]] fou ascendit a mariscal de camp i lluità a la [[Batalla de Villaviciosa]]. El [[1713]] fou el comandant del ''[[Campo volante de Cataluña]]'' en persecució de l'[[expedició del Braç Militar]]<ref name=sanpere>{{Ref-llibre|cognom=Sanpere i Miquel|nom=Salvador|títol=Fin de la Nación Catalana|editorial=Base|data=2001 (1905)|pàgines=236 |isbn=84-85031-12-1}}</ref> en el marc de la [[Guerra dels Catalans (1713-1714)]], la darrera campanya militar de la [[Guerra de Successió Espanyola a Catalunya]].<ref name="car">{{ref-web|url=http://www.cardona1714.cat/cardona-guerra-successio/la-guerra-de-successio-a-catalunya/catalunya-en-armes/els-personatges|consulta=21 juny 2016 |títol=300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. Els protagonistes. Personatges històrics del conflicte. Bàndol borbònic: Comte de Montemar: José Francisco Carrillo de Albornoz y Montiel (1671, Sevilla-1747, Madrid) |editor=Ajuntament de Cardona}}</ref> A partir del gener de 1714 les tropes del comte de Montemar s'enfrontaren en diverses ocasions contra les forces del [[marquès del Poal]] i lluità a la [[batalla de Talamanca]]. Caiguda Barcelona el [[12 de setembre]], Montemar es presentà a Cardona el dia 16 i dos dies després pactà la capitulació de la fortalesa amb el governador militar [[Manuel Desvalls i de Vergós]].
 
Acabada la guerra va ocupar en dues ocasions la [[Capitania General de Catalunya]] entre [[1722]] i [[1725]], sent substituït en el càrrec per [[GuillermoGuillaume de Melun]], [[Marquesat de Risbourg Richebourg| marquès de Risbourg]] (1725 - [[1735]]). En aquest mateix any va ser nomenat Capità General de la Costa de Granada. El [[4 d'abril]] de [[1731]] va ser nomenat [[capità general]] dels RealsReials Exèrcits<ref name="car"/> tenint plaça de coronel de les Reials Guàrdies Espanyoles, així com director general de la Cavalleria d'Espanya des [[1732]]. Serví com a general en cap de l'exèrcit que va reconquerir [[Orà]]. Sortí d'[[Alacant]] en l'esquadra de [[Francisco Cornejo]] amb un transport de 600 veles conduint 26.000 homes amb 110 canons i 60 morters, així com provisions i pertrets. Desembarcà a les proximitats d'Orà on van ser fustigats per 2.000 genets moros. Un cop desembarcats tots els homes van començar a prendre posicions i després d'atemorir els defensors d'Orà, que abandonaren la ciutat, l'ocupà. El 1732 va ser nomenat cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]].
 
Va participar en la [[Batalla de Bitonto]] ([[25 de maig]] de [[1734]]), on va arrabassar als austríacs les places de [[Nàpols]] i [[Sicília]]. En agraïment als serveis prestats en aquesta batalla [[Felip V d'Espanya]] elevà el [[1735]] el comtat de Montemar a [[Ducat de Montemar|ducat]], afegint-hi la [[Grandesa d'Espanya]], per Reial Cèdula de [[20 de maig]] d'aquest any. Posteriorment va servir com [[Ministeri de Defensa (Espanya)|secretari d'estat de Guerra]] ([[1737]]-[[1741]]), morint a Madrid el 26 de juny de 1747.