Mestre d'obres: diferència entre les revisions

El terme mestre d'obres defineix tots aquells constructors i [[arquitectes]]. Els constructors d'esglésies i catedrals d'època medieval, s'anomenaven ''magister operis'' o ''magister domorum'', és a dir, mestre d'obra o mestre de cases. Van sempre lligats a altres oficis com els fusters. "Fins a la fi de l'[[Antic règim|Antic Règim]] pertangueren a l'estament menestral. Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], de [[Felip II de Castella|Felip II]] ([[1585]]) i de [[Felip III de Castella|Felip III]] ([[1599]]); eren governats per tres cònsols. Esmentats per primer cop el [[1415]], reberen diferents ordinacions durant el segle XVIII ([[1743]], [[1762]], [[1796]])".<ref>Vegeu l'article de l'Enciclopèdia catalana en línia sobre mestre d'obres: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0123082</ref> Abans del segle XVIII els arquitectes de càrrecs oficials eren anomenats ''Maestros Mayores del Reino''.<ref>''Los maestro de obras de Barcelona'' (1973:1)</ref> El [[1787]], apareix el títol de Mestre d'obres a l'[[Acadèmia de San Fernando]] de Madrid, deixant enrere l'aprenentatge de gremis, únics oficis existents des de l'Edat Mitjana.