Catedral de Lleó: diferència entre les revisions

Les cròniques ens parlen del pas d'[[Almansor]] per aquestes terres a finals del primer mil·lenni, devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant això, sembla que els danys ocasionats a la catedral haugeren ser immediatament reparats, ja que l'any [[999]] hi fou coronat, el rei [[Alfons V de Lleó|Alfons V]]. Després d'una successió de revoltes polítiques i de dures empreses bèl·liques, cap a l'any [[1067]] l'estat de la Catedral era de molta misèria. Això va moure al rei [[Ferran I de Castella]], qui, després de traslladar les restes de [[Sant Isidor]] a Lleó, «es bolcà en favors a la catedral». Amb aquest rei s'inicià una època pacífica, recollint grans triomfs en l'expansió del regne cristià. Era el moment del [[romànic]] d'Isidor.

 

Amb l'ajuda de la princesa [[Urraca (filla de Ferran I de Castella)|Urraca]], germana del rei, s'inicia la construcció d'una segona [[catedral]], acord amb les aspiracions religioses d'estil romànic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II. Encara que en el seu inici era romànica, el seu estil fou fonamentalment gòtic, construïda amb totxo i amb tres naus acabades en [[Absis|àbsides]] semicirculars, dedicat el central a santa Maria, com en l'església anterior. Encara que estigués feta dins dels corrents internacionals, contemplant el que ha sobreviscut, podem veure que tenia el seu caràcter autòcton, emprant encara l'arc de farratge, almenys com a forma decorativa. L'edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any [[1073]].