Luis Carrero Blanco: diferència entre les revisions

En l'any [[1940]] va redactar un informe recomanant la neutralitat espanyola en la [[II Guerra Mundial]]. Des de llavors es va convertir en l'home de confiança de Francisco [[Franco]]. Fou nomenat sots-secretari ([[1941]]), ministre de la presidència ([[1951]]) i vicepresident ([[1967]]), nomenaments que van suposar un increment creixent del seu pes específic en el [[govern d'Espanya]]. En la seva labor va procurar limitar la influència dels [[Falange Española|falangistes]], va promoure la modernització econòmica i administrativa de l'Estat, encara que sempre dintre del [[franquisme]], en els successius [[plan de desarrollo|''planes de desarrollo'']], i va intervenir en la planificació de la successió [[monarquia|monàrquica]] del règim, en la figura de [[Joan Carles I]].