BCD: diferència entre les revisions

En '''BCD''' cada xifra que representa un dígit decimal (0, 1,...8 i 9) es representa amb el seu equivalent binari en quatre [[bit]]s ([[nibble|nibble o quartet]]) (és així perquè és el nombre de bits necessari per a representar el nou, el nombre més alt que es pot representar en BCD). En la següent taula es mostren els codis BCD més empleatsemprats:

Com s'observa amb el BCD només s'utilitzen 10 de les 16 (= s⁴) possibles combinacions que es poden formar amb nombres de 4 [[bit]]s, això significa que el sistema perd capacitat de representació, encara que facilita la comprensió dels nombres. Això és perquè el BCD només s'usa per a representar '''xifres''' no nombres en la seva totalitat. Això vol dir que per a nombres de més d'una xifra fan falta nombres BCD per a compondre-lo. A primera vista això pot semblar més complex però en realitat de cara al càlcul i la programació de [[sistemes digitals]] seés summament pràctic, ja que permet treballar de fet amb nombres decimals ordinaris fent ús només dels bits possibles que atorga un circuit digital típic ON (1) / OFF (0).