Antônio Carlos Jobim: diferència entre les revisions

 

Era fill d'una família acomodada que el [[1930]] decidí traslladar-se al barri d'[[Ipanema]], a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de [[piano]] amb [[Hans Joachim Koellteuter]] i inicià els estudis d'[[Arquitectura]] mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca on aprengué a tocar també la [[guitarra]]. El [[1950]] abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a [[pianista]] i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica. En aquesta situació va conèixer al diplomàtic [[Vinicius de Moraes]], el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons per una peça dramàtica que es titularia [[Orfeu negra]], que el director de cinema francès portaria a la pantalla, on assolí un gran èxit, especialment per l'extraordinària [[banda sonora]].

Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler [[Heitor Villa-Lobos]], del que Jobim es considerà sempre deixeble. Rere l'èxit d'Orfeu negra, Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual si reflecteix la [[samba]] com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del ''[[cool jazz]]''; el [[1958]] ambdós compositors reuniren les seves cançons en una gravació, acompanyades a la guitarra per [[João Gilberto]], però no tingueren l'èxit esperat, el qual si arribà el [[1959]], amb una gravació de cançons interpretades vocalment pel mateix Gilberto, que suposà el llançament del gènere de la ''[[bossa nova]]'', la paternitat de la qual correspon a Jobim, i que fins a l'aparició del ''[[reggae]]'' monopolitzà l'''estil tropical''.