Sacerdot: diferència entre les revisions

Les religions naturals que adoren esperits i divinitats de la naturalesa, practicades fins al dia de hui per nombrosos pobles, consagren al sacerdot com la persona que s'encarrega de mantindre un equilibri entre eixes forces misterioses i les persones. En vista a això, naix el concepte del sacrifici ritual i altres formes litúrgiques en les quals s'establix un diàleg entre el poble i els esperits. En molts pobles antics el sacrifici podia ser fins i tot humà, i era realitzat al mig d'una festivitat popular dirigida a complaure i mantindre en harmonia les forces de la naturalesa. D'estes manifestacions primigènies de la humanitat, es troben restes en les mateixes [[Bíblia|Escriptures]] judeocristianes i es pot evidenciar en ella una lluita constant entre el [[politeisme]], aspecte elaborat de les religions naturals i el [[monoteisme]] que conquistava.{{CC|data=novembre de 2016}}

 

Durant la prevalença de les religions politeistes, de les quals es poden posar com a exemples destacats la dels antics [[grecs]], els [[romans]], els [[asteques]], els antics [[antic Egipte|egipcis]] i altres, el sacerdoci es diversifica i cada divinitat té la seua pròpia casta. D'això trobem rastre en les [[Bíblia|Escriptures]] quan per exemple en el Llibre dels Reis es parla dels "sacerdots de [[Baal]]". Així mateix en la cultura grecoromana es podien trobar sacerdots dedicats al culte de [[Zeus]] i en les civilitzacions indoamericanes els sacerdots del culte solar, com els [[Txibtxes]]. La casta sacerdotal que es dedicava al culte d'un déu en particular, s'encarregava del temple, dels sacrificis i l'administració de les ofrenes dedicades al mateix. S'ha de destacar el culte romà a la deessa [[Vesta (mitologia)|Vesta]], que s'encomanava a sacerdotesses molt apreciades pel poble romà, les [[vestals]], que gaudien de nombrosos privilegis.{{CC|data=novembre de 2016}}

 

La consideració de la dona ha estat un tema discutit des d'antic. Vista en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen també al baró. En la història de la humanitat, això no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes grecoromans i egipcis, entre ells el de les [[vestals]], ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema només ha estat rebatut a partir del {{segle|XX}} amb l'ordenació de dones en esglésies com l'[[Església Anglicana|anglicana]].{{CC|data=novembre de 2016}}