Diferència entre revisions de la pàgina «Palau de Nolla»

17 octets eliminats ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
m (bot: -des de els +des dels)
}}
 
El '''Palau de Nolla''' o '''Palauet de Nolla''' —també conegut com ''Villa Yvonne—'' és un [[Mansió|palauet]] situat a [[Meliana]] ([[Horta Nord]]). Destaca per haver-nehi format part d'una secció de l'empresa de mosaics Nolla. Construït a finals del [[segle XVII]], n'ha patit nombroses modificacions fins el seu abandonament als [[Dècada del 1980|anys 80]].
 
== Història ==
A finals del [[segle XVII]] una alqueria va ser construïda a les rodalies de Meliana. El cos principal de la construcció era de planta rectangular, aproximadament de 20 × 10 m. La seva tipologia era a dos mans, tradicional de aquestes terres, però adiccionalment hi havia una torre a la façana nord per la qual s'hi accedia a una planta superior emprat per l'assecament i l'emmagatzematge de productes. En canvi, la façana sud, la qual recau al [[barranc del Carraixet]] i feta amb pedra llaurada, constituïa la principal de l'alqueria. El [[1844]], arran de la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]], la propietat fins ara d'[[ordre dominicà]] pasava passar a mans de la família burgesa valenciana [[Els Sagrera]] i la va reformar de manera notòria. El [[1860]] [[Miquel Nolla i Bruixet|Miquel Nolla]] hi estava cercant un lloc per ubicar-hi lelel seu projecte de fàbrica de [[Mosaic|mosaics]] i per això aprofita els terrenys i l'edifici de la seva dona [[Joana Sagrera i Guix]] , els quals passen a lluir un aspecte amb mosaics, fent l'època més significativa de l'edifici.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Laumain|nom=Xavier|títol=La fábrica de cerámica y el Palauet Nolla.Un conjunto que revolucionó el sector industrial valenciano del siglo XIX|url=|edició=Javier Laumain i Ángela López Sabater|llengua=|data=2016|editorial=CIDCeN|lloc=|pàgines=79-81|isbn=978-84-608-8327-2}}</ref> El [[1917]] es van vendre les instal·lacions pels fills de Miquel a l'empresa suïssa Gardy S.A i des d'ençà hi va ser la residència del nou director [[Òscar Waetzig]]. La seva filla Yvonne Volozan va continuar ocupant l'edifici fins a la dècada dels 80, època en la qual va començar-ne un procés d'enrumament fins avui dia, i aquesta és la raó del nom de la vila.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Laumain|nom=Xavier|títol=La fábrica de cerámica y el Palauet Nolla.Un conjunto que revolucionó el sector industrial valenciano del siglo XIX|url=|edició=Javier Laumain i Ángela López Sabater|llengua=|data=2016|editorial=CIDCeN|lloc=|pàgines=82|isbn=978-84-608-8327-2}}</ref> El [[1986]] s'hi varen iniciarcomençaren els tràmits per la cessió de les propietats a l'Ajuntament de Meliana per part de la propietària del moment, [[Schneider Electric]], procés que es va perllongar fins a l'any [[2012]], data de la cessió definitiva. L'any [[2010]] es van iniciar treballs d'estudi del monument, amb la intenció d'evitar la seva ruïna, donat el seu alt nivell de deteriorament. Aquest treball, guardonat amb l' ''European Union Prize for Cultural Heritage / Europa Nostra Award 2012'' ha permès planificar les intervencions a realitzar. Així, des de l'any [[2011]] s'hi estan realitzant periòdicament obres de restauració.<ref>{{Ref-publicació|article=Awards - Europa Nostra|publicació=Europa Nostra|llengua=en-GB|url=http://www.europanostra.org/awards/85/}}</ref>
 
== L'exibició de l'empresa Nolla ==
432

modificacions