Curopalata: diferència entre les revisions

'''Curopalata''' (en grec: κουροπαλάτης, ''kouropalatēs'' del llatí: ''cura palatii'' "[aquell] qui té cura del palau")<ref name="ODB">{{harvnb|Kazhdan|1991|p=1157}}.</ref> era una dignitat nobiliària de la [[Cort (noblesa)|cort]] [[bizantina]], una de les més altes des de l'època de l'emperador [[Justinià I]] (regnat 527-565) a la dels [[Comnè]] al segle XII.<ref name="Toumanoff ">{{harvnb|Toumanoff|1963|pp=202, 388}}.</ref>

La primera referència, com a ''curapalati'', a principis del segle V, en qualitat de funcionari o ''vir spectabilis'', rang immediat sota el ''castrensis palatii'' (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental [[majordom de palau]]).<ref>{{harvnb|Bury|1911|p=33}}.</ref> Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu [[Justí II]] el 552, l'ofici prengué un nou significat,<ref>{{cite ref-web|lastcognom=Evans|firstnom=James Allan|titletítol=An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)|url=http://www.roman-emperors.org/justinii.htm |datedata= 23 Junejuny 1999 |accessdateconsulta= }}</ref> i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de [[Cèsar (títol)|Cèsar]] i ''[[nobilissimus]]'' i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al [[Caucas]]. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.<ref name="Toumanoff "/><ref name="Rapp">{{harvnb|Rapp|2003|p=374}}.</ref>

Segons el [[Kletorologion]] de Filoteu, escrit el 899, les [[insígnia|insígnies]] del rang eren la [[túnica]] vermella, [[mantell (roba) |mantell]] i cinyell, que eren rebuts de mans de l'emperador bizantí i que significaven la promoció del receptor<ref>{{harvnb|Bury|1911|p=22}}</ref> Al segle XI i XII, la dignitat havia perdut importància<ref name="Holmes">{{harvnb|Holmes|2005|p=87}}</ref> i era concedida com a títol honorífic a generals fora de la família imperial,<ref name="ODB"/> i les seves funcions van ser gradualment substituïdes pel [[protovestiarios]], la funció original del qual es limitava a la custòdia del [[guarda-roba]] imperial.<ref>{{harvnb|Kazhdan|1991|p=1749}}.</ref> El títol sobrevisqué al període de la [[Dinastia Paleòleg]], però ja es va fer servir poques vegades.<ref name="ODB"/>

* [[Justí II]], quan regnava el seu oncle l'emperador [[Justinià I]] (regnat 527-565).<ref name="Bury34">{{harvnb|Bury|1911|p=34}}.</ref>

* [[Baduari]], quan regnava el seu sogre l'emperador [[Justí II]] (regnat 565-578).<ref>{{harvnb|Martindale|Jones|Morris|1992|p=164}}.</ref>

* {{cite bookref-llibre|lastcognom=Bury|firstnom=John B.|authorlinkenllaçautor= |titletítol=The Imperial Administrative System of the Ninth Century: With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos|yearany=1911|locationlloc=London, United Kingdom|publishereditorial=Oxford University Press |url=http://books.google.com/books?id=ZoBDAAAAIAAJ |ref=harv}}

*{{cite bookref-llibre|lastcognom=Holmes|firstnom=Catherine|titletítol=Basil II and the Governance of Empire (976–1025)|locationlloc=Oxford, United Kingdom |publishereditorial=Oxford University Press|yearany=2005|isbn=978-0-19-927968-5|url=http://books.google.com/books?id=_h3_c0U1jVoC|ref=harv}}

*{{cite bookref-llibre|editor-last=Kazhdan|editor-first=Alexander Petrovich|editor-link=Alexander Kazhdan|titletítol=The Oxford Dictionary of Byzantium |locationlloc=New York, New York and Oxford, United Kingdom|publishereditorial=Oxford University Press|yearany=1991|url=http://books.google.com/books?id=Q3u5RAAACAAJ |isbn=978-0-19-504652-6|ref=harv}}

*{{cite bookref-llibre|editor1-last=Martindale|editor1-first=John Robert|editor2-last=Jones|editor2-first=Arnold Hugh Martin|editor3-last=Morris |editor3-first=J. |titletítol=The Prosopography of the Later Roman Empire, Volume III: A.D. 527–641|yearany=1992|locationlloc=Cambridge, United Kingdom|publishereditorial=[[Cambridge University Press]] |isbn=978-0-521-20160-5|url=http://books.google.com/books?id=ElkwedRWCXkC|ref=harv}}

*{{cite bookref-llibre|lastcognom=Rapp|firstnom=Stephen H.|yearany=2003|titletítol=Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts |locationlloc=Louvain, Belgium|publishereditorial=Éditions Peeters|isbn=90-429-1318-5|url=http://books.google.com/books?id=nCFwaxMumWkC |ref=harv}}

*{{cite bookref-llibre|lastcognom=Toumanoff|firstnom=Cyril|authorlinkenllaçautor= |yearany=1963|titletítol=Studies in Christian Caucasian History |locationlloc=Washington, District of Columbia|publishereditorial=Georgetown University Press|url=http://books.google.com/books?id=jlE1AAAAIAAJ|ref=harv}}