Repartiment d'indis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot passa data de manteniment de mesos a anys |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Des dels primers anys de presència castellana a Amèrica, va començar a desenvolupar una sèrie de mecanismes legals o il·legals per fer ús de la mà d'obra indígena. [[Cristóbal Colón]] implantar a les [[Antilles]] la [[comenda]] de serveis personals, que va generar una sèrie de relacions de servitud personal en perjudici dels indígenes, i molts d'aquests van ser també sotmesos a esclavitud, ja fos amb base a certes lleis o simplement de fet. Tanmateix, la legislació emesa a partir de [[1542]] i les mesures preses per la Corona per fer efectiu el seu compliment van posar fi a aquests fenòmens, i solament va imposar als indígenes el deure de pagar tributs a la Corona o als ordinaris, sense treballar personalment per a ells, de conformitat amb el que disposa la llei de [[Malines]] de 1545.
Tanmateix, a finals del {{segle|XVI}} es va crear una nova modalitat d'utilització forçosa de la mà d'obra indígena per part dels espanyols, el repartiment d'indis, que va esdevenir el principal i més durador mecanisme de domini dels indígenes, l'instrument mitjançant el qual van quedar definitivament
En repartiment va tenir notori desenvolupament en alguns llocs de [[Mèxic]] i del regne de [[Guatemala]], especialment on hi havia gran disponibilitat de mà d'obra indígena. Cada diumenge, un 25% dels homes indígenes que tinguessin entre 16 i 60 anys d'edat, amb excepció dels alcaldes del poble i dels que estiguessin malalts, havia de reunir a la plaça o un altre lloc públic de la respectiva reducció, per esperar als majordoms de les hisendes d'espanyols dels veïnatges, els qui l'endemà es portaven als treballadors, segons les quotes establertes en un padró aixecat per mandat del president de l'Audiència. Aquest era qui concedia als hisendats el dret de disposar d'indígenes de repartiment, previ pagament a la Corona de mig real de plata per cada treballador. El beneficiari havia de més pagar l'indígena el temps emprat en el camí d'anada i un real per cada dia de feina, així com subministrar les eines que fossin necessàries per al seu treball. El compliment de les normes que regien el sistema era responsabilitat dels alcaldes indígenes, supervisats per jutges repartidors de casta d'espanyols.
|