Amfibis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He puesto el nombre historico de anfibis
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 2.137.163.171. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 13:
:Ordre [[Gymnophiona]]
}}
Els '''amfibis''' (me gusta musho la pizza. 1EsoAAmphibia) són una [[classe (biologia)|classe]] de [[vertebrats]]. Les seves característiques principals són la seva [[pell]] rica en [[glàndula|glàndules]] i altament [[vas sanguini|vascularitzada]] que permet una [[respiració cutània]], i la [[metamorfosi]] que experimenten en passar de la fase [[larvària]] la fase adulta. N'existeixen unes {{fmtn|7641}} [[espècies]] arreu del món<ref name=amp>{{ref-web|títol=Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.2|autor=Frost, Darrel R.|data= 2008|consulta= 08-03-2009|url =http://research.amnh.org/herpetology/amphibia/index.php}}</ref> que són classificades en tres [[ordres]]: els [[anurs]] ([[granotes]] i [[gripaus]]), els [[urodels]] ([[salamandres]] i [[tritó (amfibi)|tritons]]) i els [[gimnofions]], que són els amfibis més desconeguts de tots. Foren els primers vertebrats a adaptar-se a una vida semiterrestre i, malgrat que la majoria d'espècies poden viure fora de l'[[aigua]], necessiten tornar-hi per la fertilització i la posta dels [[ou (biologia)|ous]]. A més, la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aquàtica.
 
Els amfibis són [[animals]] de [[sang freda]] no [[amniotes]]. Això vol dir que els seus ous, a diferència dels dels [[ocells]], [[rèptils]] i [[mamífers]], no estan protegits de la dessecació per una sèrie de [[membrana (interfície)|membranes]].<ref name=VertPal>{{ref-llibre |autor= Benton, Michael J.|any=1997 |títol= Vertebrate Palaeontology|editorial= Chapman & Hall|lloc=Londres|pàgines= 105-109|isbn= 0-412-73810-4}}</ref> Els amfibis adults també tenen aquest problema, car tenen una pell mancada de [[plomes]], [[pèl]] o [[escates]] que ha de romandre humida per permetre la [[respiració]]. El [[cor]] dels amfibis té tres cambres<ref>{{ref-web| url = http://www.ecnca.org/Animals/Amphibians/Amphibian_Characteristics.htm| títol = Characteristics of all amphibians| consulta = 08-03-2009
Línia 35:
La [[cintura escapular]] dels primers amfibis era gairebé idèntica a la dels [[peixos]] [[osteolepiformes]], tret de la presència d'un nou [[os dèrmic]], l'[[interclavular]] (absent en els amfibis moderns). La cintura escapular presentava dos elements diferenciats; d'una banda, els elements derivats [[endocondral]]s de l'aleta del precursor pisciforme ancestral, que servien per subministrar una superfície d'articulació a l'extremitat; de l'altra, un anell d'ossos d'origen dèrmic (escates cutànies) que s'havien enfonsat vers l'interior.
 
La [[cintura pelviana]] està molt més desenvolupada. En tots els tetràpodes, està formada per tres ossos principals: l'[[ílium]] en posició dorsal i, ventralment, el [[pubis]] en posició anterior i l'[[isqui]] en posició posterior; al punt d'unió d'aquests tres ossos es forma l'[[acetàbul]], on s'articula el cap del [[fèmur]].<ref name="hickman">Jr.Cleveland P Hickman, Larry S. Roberts, Allan L. Larson: Integrated Principles of Zoology, McGraw-Hill Publishing Co, 2001, ISBN 0-07-290961-7</ref>
 
=== Potes ===
Els cossos submergits en [[aigua]] experimenten una pèrdua de pes igual al pes del volum d'aigua que desplacen. En canvi, els primers tetràpodes que sortiren de l'aigua es trobaren amb el problema que els calia un esquelet molt més robust per poder sostenir el seu pes a terra ferma.<ref name="Manual"/> En aquest sentit, el paper de les [[pota|potes]] fou molt important.
 
La disposició dels ossos i músculs de les extremitats anteriors i posteriors dels tetràpodes és d'una constància sorprenent, malgrat la gran varietat d'usos pels quals es fan servir.<ref name="Young">Young, J. Z. 1977. ''La vida de los vertebrados''. Editorial Omega, Barcelona, 660 pàg. ISBN 84-282-0206-0</ref> A cada pota hi ha tres [[articulació (anatomia)|articulacions]]: l'[[espatlla]] (o [[maluc]]), el [[colze]] (o [[genoll]]) i el [[canell]] (o [[turmell]]).
 
[[Fitxer:Notophthalmus viridescensPCCA20040816-3983A.jpg|333px|thumb|''[[Notophthalmus viridescens]]'' és un dels amfibis que poden regenerar membres perduts.]]
Línia 69:
Els amfibis tenen un estat [[larvari]] i un d'adult, amb una [[aparell circulatori|circulació]] diferent a cada fase.
 
En l'estat larvari, la circulació és semblant a la dels [[peixos]]. Surten quatre [[artèries]] de l'[[aorta]] ventral, de les quals tres van a les [[brànquies]] i l'altra comunica amb els pulmons, encara no desenvolupats, de manera que porta [[sang]] desoxigenada.<ref name="duellman">Duellman, William E.; Linda Trueb (1994). Biology of Amphibians. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4780-6.</ref>
 
A la fase adulta, els amfibis (particularment els anurs) perden les brànquies i desenvolupen pulmons, i la circulació esdevé doble amb l'aparició d'una [[circulació menor]] que s'afegeix a la [[circulació major]], ja existent. Tenen un [[cor]] tricameral format per un [[ventricle cardíac]] i dues [[aurícula (cor)|aurícules]] (segons el cas, podrien ser considerades una única aurícula, dividida totalment o parcial).<ref name=duellman/><ref name=storer>Storer, Tracy. ''General Zoology''. 6a edició. MC. Graw Hill Book Company, Inc</ref> La circulació major consisteix en un trajecte general pel cos, mentre que la menor realitza un trajecte exclusivament pulmonar i incomplet, car la sang es mescla al ventricle, i en recórrer el cos conté una part oxigenada i una altra desoxigenada. A causa de la mescla entre sang venosa i sang arterial, la sang, en sortir del [[cor]], és distribuïda mitjançant una vàlvula espiral anomenada [[vàlvula sigmoide]], que s'encarrega d'enviar la sang oxigenada als òrgans i la desoxigenada als pulmons. El funcionament d'aquesta vàlvula encara és desconegut.