Tennis de taula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 88.26.210.239. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula esport}}
[[Fitxer:Timo Boll & Christian Suss.jpg|thumb|Timo Boll i Christian Süss (Alemanya)]]
== Història ==
No se sap amb certesa quan es va practicar per primer cop. Va ser a la dècada del 1870 que aquest esport va sorgir a [[Anglaterra]] com a derivació del [[tennis]]. És possible que uns jugadors de tennis quan feia mal temps, inventessin una mena de tennis miniatura, fent servir una taula de [[billar]] o de menjador, dividint-la en dues meitats o camps, amb llibres o amb una corda. Com a pilotes degueren fer-ne servir una d'algun joc infantil, o fins i tot taps de suro adaptats. Les raquetes potser serien tapadores de capses de cigars. La llegenda es barreja amb la realitat; per aquesta versió s'inclinen Gerald Gurney i Ron Crayden, dos profunds estudiosos de la història del tennis taula. Els estudiants universitaris van adoptar ràpidament el joc que llavors era joc de saló a Anglaterra. El [[1884]] la firma F.H. Ayres Ltda. ja comercialitzava un «Joc de Tennis de Saló miniatura».{{CC|data=setembre de 2016}}
El [[1891]] John Jaques, fabricant d'articles esportius, va patentar un joc anomenat Gossima, que no tindria acceptació. L'any 1891 Charles Barter, de Gloucesthershire, va registrar una patent amb pilotes de suro, i vora aquella data [[James Gibb]], atleta famós fundador de la A.A.A., improvisà una instal·lació que consistia en una xarxa unida a dos pals damunt d'una superfície de fusta aixecada de terra, i així va crear un joc de 21 punts, amb pilotes de goma. Gibb va trobar a Amèrica petites pilotes de cel·luloide, i les va fer servir per al joc, amb èxit immediat. James Gibb va suggerir el nom de Ping Pong a la firma John Jaques Ltda., i aquesta el va registrar. El nom prové del sorollet "ping" que feia la pilota de cel·luloide quan tocava les raquetes revestides de pergamí, i "pong" quan tocava la taula. Aquestes raquetes de [[pergamí]] tenien un mànec de 45 cm de llargada. L'any [[1899]] el ping-pong tenia una gran popularitat a Anglaterra; i aviat es va exportar a l'[[Índia]], a l'[[Àfrica del Sud]] i a [[Austràlia]].
Línia 12:
Ja el 1901 hi va haver a Anglaterra tornejos de tennis taula amb participació de fins a 300 jugadors i premis en metàl·lic per import de fins a 25 lliures. Aquell any es va crear a Anglaterra l'Associació de Ping Pong, que tenia amb uns 500 jugadors de 39 clubs escampats per tot el país. En aquells moments inicials el servei es feia directament enviant la bola, com al tennis, per damunt de la xarxa, que tenia una altura de 17 cm. Els jocs de dobles es deien "joc a quatre mans". A Brantham Essex es fabricaven cada setmana, segons una informació de l'època, tones de pilotes de cel·luloide (2 milions i mig aproximadament); aquestes es repartien per tot el món.
[[Fitxer:Otto Eckl - Tischtennisspieler.jpg|thumb|right|Otto Eckl]]
El [[1902]] va sortir el diari setmanal '''Table Tennis Pioneer''' (''Pioner del Tennis Taula''), que aquell mateix any ja tenia 20.000 lectors. També el 1902 s'editaren a Anglaterra i EUA uns 20 llibres amb instruccions per al joc. Els principals jugadors anglesos de l'època, d'importància per a l'evolució del tennis taula mundial foren A. Parker, P. Bronfield, P.E. Warden, G.J. Ross, J.J. Payme, J. Thompson, E.C. Goode i A.T. Finney. El primer recobriment de [[cautxú]] o goma va ser patentat per Frank Bryan el 1901 i
El [[1922]] ja es coneixia el nou esport a [[Suècia]], [[França]], [[Gal·les]], centre d'Europa, etc. regularitzant-se en aquests països i jugant-se campionats assíduament.
Línia 18:
L'any [[1926]] es fundà l'Associació Anglesa de Tennis Taula, amb noves normes i estatuts, i es trià com a president a Ivor Montagu i com a secretari a Bill Pope. Quan es va fundar aquesta associació, tant Montagu com Pope emprengueren la tasca d'organitzar el I Campionat del Món a [[Londres]], que tindria un gran èxit però acabaria aquell any amb 300 lliures de pèrdues. La idea del campionat sorgí amb motiu d'un Torneig Internacional organitzat a [[Berlín]] pel Doctor Lehmann on participaven alemanys, austríacs, hongaresos i anglesos. En aquest torneig es va parlar de la necessitat de constituir una Federació Internacional de Tennis Taula de forma provisional i l'organització del I Campionat del Món i d'un Congrés, ambdós a Londres. Celebrat el Congrés, es constituí oficialment la [[Federació Internacional de Tennis Taula]] (ITTF).
En aquest primer Campionat del Món, Lady Swaythling donà una copa amb el seu nom per ser disputada en Equips Masculins. Participaren [[Hongria]], [[Àustria]], [[Anglaterra]], l'[[Índia]], [[País de Gal·les]], [[Txecoslovàquia]] i [[Alemanya]]. En principi, la denominació no havia de ser Campionat del Món, però la participació de vuit jugadors indis, residents en realitat a Anglaterra, va portar als organitzadors a donar-li aquest nom. La participació femenina fou molt baixa, només 14 jugadores: 11 angleses, 2 austríaques i 1 hongaresa.
El gener de [[1928]], durant els Campionats del Món celebrats a [[Estocolm]], fou presa la decisió d'unificar el sistema i comptar fins a 21. Fou un esport dominat fins a mitjans de segle pels europeus, especialment els hongaresos, però a partir de [[1952]] [[Àsia]] irromp en aquest esport per convertir-se en la gran potència gràcies al [[Japó]] i, més tard, la [[República Popular de la Xina|Xina]], amb grans figures. A partir de finals dels anys 70 van començar a sorgir altre cop grans campions europeus, en especial suecs com [[Jan-Ove Waldner]], considerat el millor jugador de tots els temps, que han permès al vell continent recuperar part del territori perdut.
El [[1988]], el tennis taula va ser inclòs per primera vegada en el programa olímpic en ocasió dels [[Jocs Olímpics de Seül]]. L'any [[2000]] la ITTF va introduir canvis al tennis taula. La pilota va passar de ser de 38 mm de diàmetre a 40 mm, per fer el joc més atractiu, i els jocs passaren a disputar-se a 11 punts i es canviava de servidor cada 2 serveis.
Actualment els asiàtics
== Reglament bàsic ==
=== Servei ===
La pilota ha de botar primer al camp del jugador que fa el servei i després al del restador, la pilota no pot tocar la xarxa. Si és un partit de dobles, s'ha de fer un servei en diagonal de la taula (de dreta a dreta). En el servei, la pilota ha d'estar sobre el palmell de la mà quiet i immòbil i fora de la taula de manera que l'oponent vegi en tot moment la pilota. La pilota s'ha de llançar el més vertical possible a un mínim de 16 cm (una mica més que l'alçada de la xarxa) i colpejar-la, per sobre i per darrere de la superfície de joc, sense que toqui cap altre objecte que no sigui la pala. La pilota haurà de fer un bot al camp del servidor i un altre al camp del restador. Si la pilota en el moment de passar per sobre la xarxa la toqués, el servei es repetiria tantes vegades com fes falta.
Línia 33:
Un jugador guanyarà un punt:
* si el seu oponent no fa un servei correcte.
* si la pilota passa per sobre el seu camp o més enllà de la seva línia de fons sense
* si el seu oponent obstrueix la pilota (toca la pilota abans que boti al seu camp).
* si el seu oponent colpeja la pilota dues vegades consecutives de forma deliberada.
* si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, mou la superfície de joc.
* si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, toca el conjunt de la xarxa.
* si el seu oponent toca la superfície de joc amb la mà que no agafa la pala (mà lliure).
* si en dobles un dels oponents colpeja la pilota fora de l'ordre establert (a diferència del tennis, els jugadors han de tocar la pilota una vegada cadascun).
=== Joc ===
Guanyarà un joc el jugador o parella que arribi primer als 11 punts, excepte quan ambdós jugadors o parelles assoleixin 10 punts; en aquest cas, guanyarà el joc el primer jugador o parella que obtingui posteriorment 2 punts de diferència.
| |||