Aurora Picornell Femenias: diferència entre les revisions

'''Aurora Picornell Femenies''' ([[Palma]], [[1 d'octubre]] de [[1912]] - [[Porreres]], [[5 de gener]] de [[1937]])<ref>{{GEC|0050830|Aurora Picornell i Femenias}}</ref> va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la [[Segona República]]. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937.<ref name="dd">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=324|nom=Aurora Picornell Femenías|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> És el símbol de l'esquerra mallorquina.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Aurora-Picornell-simbol-lesquerra-mallorquina_0_1720028033.html|títol=Aurora Picornell, símbol de l’esquerra mallorquina|consulta=|nom=David|cognom=Guinard i Féron|llengua=|editor=Diari Ara|data=8 de gener de 2017}}</ref>

L'any 2017, quan es van complir 80 anys del seu assassinat, vasva ser nomenada per unanimitat Filla Predilecta de l'Illa de Mallorca.

Aurora Picornell va néixer al [[El Molinar|Molinar de Llevant de Palma]], l'1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista [[Gabriel Picornell Serra]] i de Joana Femenies Coll.<ref name=":0" /> Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les [[Olimpíada Popular|Olimpíades Populars de Barcelona,]] pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat aen un camp nazi durant la Segona Guerra Mundialmundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, [[Octubrina Quiñones Picornell|Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969)]].

El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb [[Glòria Vilalta]], de Barcelona, i [[Evangelina Cáceres]], de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina [[Margarita Leclerc Herreros]], ''La mujer, ¿es superior ''al hombre? ''Estudio dividido en tres meditaciones ''(1928)''. ''Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’[[Ateu Martí]], comunista i maçó, que també la introdueix dins la [[Lliga Laica]], de la qual és l'única dona i vocal de la Junta des de 1930.

Reconeguda per les seves intervencions públiques aen la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva  col·laboració regular al setmanari ''Ciutadania'', del [[Partit Republicà Federal]]. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista ''[[Nuestra palabra|Nuestra Palabra]]'', primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.

La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934 la, veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó.  La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del [[Socors Roig Internacional|Socors Roig internacional]], la preparació de la unitat popular per a les [[eleccions de febrer del 1936]], la responsabilitat de l’edició de ''Nuestra Palabra'' i la incorporació de lales donadones a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, diaDia de la Dona Treballadora, del 1936, a la [[Casa del Poble de Palma]], on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] que acaba de guanyar les eleccions.[[File:Comunistes al Molinar.jpg|thumb|Aurora, tercera per la dreta, mostra un exemplar de ''Nuestra Palabra''.]]Simultàniament a la seva activitat pública, Aurora, amb [[Joan Mercant Rabassa]], també comunista i també assassinat a Porreres la mateixa nit que ella, ensenyen als vespres a llegir i escriure alsels infants sense escola del [[barri dels Socors]] de Palma.

Tancada a la Presópresó Provincial de Palma (o "dels Caputxins") el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta juntament amb les seves companyes del Partit Comunista [[Catalina Flaquer]], les seves filles –Antònia i Maria Pascual Flaquer– i Belarmina González Rodríguez (sense militància coneguda). Les cinc dones –conegudes com les Roges del Molinar– van ser vexades i assassinades a l'oratori de la Creu, de Porreres.<ref name=":0" />

Circularen nombroses llegendes a l'entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins i que un falangista anomenat Mateu exhibí l'endemà la seva roba interior aen un bar del Molinar.

Posteriorment Aurora Picornell ha esdevingut un dels principals símbols mobilitzadors de l'esquerra a Mallorca. Ja durant la Guerra Civil i el franquisme es publicaren articles d'homenatge a la seva figura aen la premsa antifranquista. El 1978 tingué lloc un homenatge popular al cementeri de Porreres,; el 1987 se li dedicà un carrer al barri del Molinar i el 1994 s'inaugurà l'Institut d'Ensenyament Secundari Aurora Picornell al barri de la Soledat. El novembre del 2016 s'iniciaren les obres d'exhumació de la fossa de Porreres, però de moment no han estat trobades les seves restes.[[File:Cementiriporreres.JPG|thumb|Façana posterior de l'oratori de Santa Creu de [[Porreres]], on s'afusellava.]]

* [http://www.iesaurorapicornell.net ''Web'' de l'Institut Aurora Picornell].