Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions

'''Santa Eulàlia''' és un dels barris de [[l'Hospitalet de Llobregat]] ([[Barcelonès]]). Pertany al Districte III. Limita a l'est amb la ciutat de [[Barcelona]], amb la quequal comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el [[barri de la Torrassa]], a l'oest amb els barris de [[Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat)|Sant Josep]] i [[Centre (l'Hospitalet de Llobregat)|Centre]], i al sud amb els d[[el Gornal]] i [[Granvia Sud]].

En aquest barri hi ha un dels nuclis històrics de l'Hospitalet: l'antiga Esglésiaesglésia de Santa Eulàlia de [[Provençana]], consagrada inicialment l'any 1101. Al seu voltant se situen els orígens de la ciutat, perquè la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana és l'origen del municipi que avui coneixem com [[l'Hospitalet de Llobregat]]. Tanmateix, sense que se'n coneguin les causes, no es va consolidar un poblament agrupat al seu voltant. Aquesta església es conserva: és d'estil [[romànic]] i al timpà hi ha ununa data, 1201. L'advocació del temple és la que donà nom al barri. Fou restaurada en el [[segle XVIII]]; Aquestaaquesta església és a l'extrem occidental del barri.

El carrer de Santa Eulàlia, que és la prolongació de la carretera de la Bordeta de Barcelona, l'avinguda del Carrilet, nascuda gràcies al soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, i el carrer de l'Aprestadora, que travessa, al sud del barri, una antiga zona industrial transformada en l'actualitat, essencialment, en residencial, responen a antiguesantiquíssimes vies de comunicació i ara són els principals eixos viaris i de comunicació del barri.

ElSanta barriEulàlia compta amb una escultura de l'artista [[Josep Mª Subirachs]], ''Monument a l'Hospitalet de Llobregat'', coneguda popularment com "''la Pinça''", degut a la seva peculiar forma, i que dóna la benvinguda a la ciutat quan s'entrahi arriba per la carretera de la Bordeta. En realitat és una al·legoria ade l'escut de la ciutat, format per les quatre barres catalanes i l'aspa de la [[Creu de Santa Eulàlia]].

El barri neix en la dècada del 1840 amb el creixement de [[La Bordeta (Sants-Montjuïc)|la Bordeta]], el raval de [[Sants]] que s'estenia al llarg de la carretera provincial (actuals carrer de la Constitució i carrer de Santa Eulàlia). La industrialització de Sants generà la construcció de cases d'obrers, tallers i fàbriques també a la banda de ponent de la Riera Blanca, la frontera entre els dos municipis. Durant molt de temps, però, i fins ben entrat el segle XX, el nom popular de la part del barri que anava des dels burots de la Riera Blanca --on s'acabava la carretera de la Bordeta i la línia del tramvia barceloní, que no entrava a l'Hospitalet-- fins a la fàbrica tèxtil del Trinxet, va ser "barri de Mitja Galta", perquè només hi havia cases a la part nord del carrer, mentre que la banda sud era un seguit de camps, bàsicament horts.

ElTot i que la primera expansió va tenir lloc gràcies a l'arribada del metro barceloní, el barri experimenta, des dels anys noranta del segle passat, una gran transformació urbanística, amb la construcció d'equipament urbà aprofitant terrenys abans dedicats a l'activitat industrial i, en menor mesura, també a l'agrícola.