Focos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
m enllaç
Línia 4:
Natural d'[[Egina (illa)|Egina]], emigrà a la [[regió]] que després, en honor seu, s'anomenà [[Focea]]. El nom de Focos era una recordança de la metamorfosi de la seva mare, filla de [[Nereu]], i per tant germana de [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]]. Per escapar-se dels braços d'Èac, Psàmate, que igual que altres divinitats marines es podia transformar, es va convertir en una foca, cosa que no va impedir que Èac aconseguís el seu objectiu i que ella li donés un fill. Quan es va fer gran, Focos es va embarcar i va marxar de [[Salamina]], el país del seu pare, per anar a la Grècia central. Va conquerir un país que anomenà [[Fòcida]] i es va aliar amb un indígena, Iaseu, per altra banda desconegut, es va casar amb [[Astèria]], filla de [[Deíon]] i Diomede, que pertanyia pel seu avi [[Xutos]] a l'estirp de [[Deucalió (fill de Prometeu)|Deucalió]]. Astèria li va donar dos bessons, [[Crisos]] i [[Panopeu]].
 
Més endavant va tornar a l'illa d'Egina per participar en uns [[jocs atlètics]], però fou [[mort]] pels seus germanastres [[Telamó]] i [[Peleu]], els fills d'Èac i d'[[Endeis]], gelosos de les seues victòries i potser per gelosia de la dona legítima d'Èon. Psàmate venjà la seva mort enviant un [[LlopEl llop (mitologia)|llop]] per delmar els ramats de Peleu a [[Tessàlia]], on s'havia refugiat després que el seu pare l'exiliés. Però, accedint als precs de Tetis, Psàmate va consentir en convertir aquest animal en pedra.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=206|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==