Parell cinemàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Par cinemático»
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer: L-gliederpaare.png|miniaturathumb|450x450px450px|Alguns tipus d'unions entre peces.]]
En [[enginyeria mecànica]] es denomina '''parell cinemàtic''' a una unió entre dos membres d'un [[Mecanisme|mecanisme.]] Un exemple són dues barres unides per un [[Pern d'ancoratge|pern]] (cridat unió de revoluta, fig. 2) que permet que les peces girin al voltant d'ell.
 
En [[enginyeria mecànica]], es denominaun ''' parell cinemàtic ''' aés una unió entre dos membres d'un [[Mecanisme|mecanisme.]]. Un exemple són dues barres unides per un [[Pern d'ancoratge|pern]] (cridat unió deanomenada revoluta[[articulació (mecànica)|articulació]], fig. 2) que permet que les peces girin al voltant d'elldel pern.
Els parells cinemàtics es classifiquen en diferents tipus segons el moviment que permeten, i són un element primordial en la construcció d'un mecanisme, atès que defineix el tipus de moviment que hi haurà entre les peces unides.
 
Els parells cinemàtics es classifiquen en diferents tipus segons el moviment que permeten, i són un element cabdal en la construcció d'un mecanisme, ja que defineixen el tipus de moviment que hi haurà entre les peces unides.<ref name="SalvadorDaniel2010">{{ref-llibre|autor1=Cardona Foix, Salvador|autor2=Clos Costa, Daniel|títol=Teoria de màquines|url=https://books.google.com/books?id=xAVqBQAAQBAJ&pg=PA15|data= 10 abril 2010|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica|isbn=978-84-9880-379-2|pàgines=15–}}</ref><ref name="Reuleaux1876">{{ref-llibre|autor=Franz Reuleaux|títol=The Kinematics of Machinery: Outlines of a Theory of Machines|url=https://books.google.com/books?id=WUZVAAAAMAAJ|any=1876|editorial=Macmillan}}</ref>
== Tipus de parells cinemàtics ==
 
== Referències ==
=== En dues dimensions ===
{{Referències}}
Per a mecanismes plans, és a dir, que executen un moviment en el plànol, alguns exemples de parells cinemàtics són:
 
* L'articulació, que elimina el desplaçament de translació relatiu de dos sòlids obligant permanentment al fet que dos punts geomètrics dels dos sòlids ocupin contínuament la mateixa posició. No obstant això, l'articulació no impedeix la reorientació o gir relatiu d'un sòlid respecte a l'altre.
* La guia corredissa, que elimina un grau de llibertat de translació i la possibilitat de reorientació d'un sòlid respecte a un altre.
 
=== EnVegeu trestambé dimensions ===
* [[Mecanisme]]
Més en general es té:
* [[Graus de llibertat (enginyeria)]]
 
* L'articulació cilíndrica, que elimina tots els graus de llibertat excepte la possibilitat de rotació d'un sòlid respecte a l'altre al voltant d'un cert eix de gir, elimina cinc graus de llibertat.
* La [[Ròtula (mecànica)|ròtula esfèrica]], que permet qualsevol gir o canvi d'orientació d'un sòlid respecte a un altre, però impedeix la seva translació relativa, per la qual cosa sempre un punt geomètric de tots dos sòlids és comú, elimina tres graus de llibertat.
* Guia lliscant cilíndrica, permet la translació relativa i el gir al voltant d'un eix, elimina per tant quatre graus de llibertat.
* Guia lliscant no cilíndrica, permet la translació relativa segons un eix però no el gir alreedor del mateix, elimina per tant cinc graus de llibertat.
* La [[soldadura]] elimina tots els graus de llibertat d'un sòlid respecte a un altre, per la qual cosa dos sòlids soldats cinemáticamente poden considerar-se un únic sòlid, és a dir, elimina sis graus de llibertat.
 
{{Commonscat}}
== Vegeu també ==
 
{{ORDENA:Parell Cinematic}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
* [[Mecanisme]]
* Graus de llibertat (enginyeria)
[[Categoria:Enginyeria mecànica]]