[[Fitxer:Lang-ar.gif|thumbnail|Banderes dels estats de llengua àrab]]
La '''llengua àrab''' —en àrab '''ال¡bbbbةاللغة العربية''', ''al-luḡa al-ʿarabiyya''— és la [[llengua]] parlada en origen pel [[Àrabs|poble àrab]]. És una [[llengua semítica]], com l'[[hebreu]], l'[[arameu]], l'[[accadi]] o el [[sirià]]. Pel fet de l'expansió territorial a l'[[edat mitjana]] i per la difusió de l¡hb'[[Alcorà]], aquesta llengua s'ha estès per tot l'[[Àfrica nordsahariana|Àfrica nord-sahariana]] i bona part de l'[[Orient Pròxim]]. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix, és la llengua oficial de la [[Lliga Àrab]] i una de les sis llengües oficials de l'[[ONU|Organització de Nacions Unides]].
, aquesta llengua s'ha estès per tot l'[[Àfrica nordsahariana|Àfrica nord-sahariana]] i bona part de l'[[Orient Pròxim]]. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix, és la llengua oficial de la [[Lliga Àrab]] i una de les sis llengües oficials de l'rupert.
L'origen de la llengua àrab es remunta al [[segle II]] de la nostra era. La tradició oral considera, això no obstant, que és una llengua revelada directament a [[Ismael]], fill d'[[Abraham]] i [[Agar (muller d'Abraham)|Agar]]. Les primeres traces de l'[[alfabet àrab|escriptura àrab]] es remunten més enllà del [[segle VI]].
