Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions

Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la [[Casa Vestidor]] de [[València]] de la [[plaça de la Mare de Déu (València)]] per discutir diversos assumptes. Però és a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del [[Micalet]], quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta dels Apòstols de la [[Catedral de València]], a la mateixa plaça. És llavors quan l'algutzir, amb el permís del president, crida els denunciats de cadascuna de les séquies, amb la tradicional frase: "denunciats de la séquia de...!". El judici es desenvolupa de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el ''guarda'' de la séquia a la qual pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i després el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del síndic de la séquia a la qual pertany. És a continuació quan el Tribunal, amb l'excepció del síndic de la séquia en qüestió, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la pròpia [[Comunitat de Regants|Comunitat de regants]]. Encara avui dia la pena s'imposa en ''sous''[[sou]]s, tal com es feia en [[època medieval]], entenent-se actualment per ''1 [[sou'']], el jornal diari del guarda de la séquia. Segons recull la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], "la sentència és verbal, i només a petició de part es dóna per escrit, però el secretari del tribunal porta un registre amb els noms dels litigants i l'import de les multes imposades, les quals han d'ésser satisfetes immediatament, i són regulades encara amb l'antiga moneda valenciana, avui absolutament inusitada fora d'aquest cas: la [[lliura]], equivalent a 3,75 ptes (€0,02), que consta de vint [[sou]]s i cada [[sou]] de dotze [[diner]]s."