El primer moviment comença amb una introducció (''Grave''), recurs que apareix per primera vegada en la producció de Beethoven. El ''Grave'' suscita sentiments de dolor atenuats per alguns moments més lluminosos. Connectat a la introducció, apareix la secció ''Allegro molto i amb brio'', amb un començament tempestuós, violentament dramàtic i apassionat. Com passa sovint en Beethoven, aquest primer tema es contraposa a un altre tema més melòdic i expressiu. El tema de la introducció apareix un altre cop abans de la secció de desenvolupament, i una vegada més abans de la [[coda]] final. La tensió emocional del moviment, concentrat, extens i complex, és un referent històric en la literatura pianística.
El famós segon moviment, ''Adagio cantabile'', és d'una gran bellesa, assossegat i dolç, aparentment simple però harmònicament dens. La idea principal es pot trobar en altres obres de Beethoven com el ''[[Quartets de corda op. 18 (Beethoven)|Quartet op. 18 núm. 2]]'' i el ''[[Septet (Beethoven)|Septet op. 20]]''.
Cal destacar la unificació temàtica de la sonata a partir d'una cèl·lula cíclica, que apareix en totes les seccions de la sonata: el nucli temàtic del ''Grave'' es reprodueix en el moviment ''Allegro'', i el segon tema de l'allegro és una amplificació del ''Grave''. També és la base per al final de la melodia del moviment ''Adagio cantabile'' i per al tema principal del rondó. Se solen destacar a més les ambicions simfòniques i tímbriques de la sonata, molt rica en textures.
El 1983, una versió [[Música pop|pop]] del segon moviment amb el títol ''Midnight Blue'' per la cantant d'òpera anglesa [[Louise Tucker]] (1956) va ser un èxit a les llistes d'èxits d'Europa i dels Estats Units.
